Dies extres a Sauraha, just a l’entrada del Parc Nacional de Chitwan, Patrimoni de la Humanitat, en un lodge preciós i baratíssim (com el país en sí) situat al voral del riu i ben bé al davant d’on cada dia vénen els elefants ensinistrats del poble per prendre un bany matinal. Un bany que pots compartir per un preu mòdic de menys d’un euro, pujant-hi, acariciant-lo, jugant, banyant-te amb ell, sent arruixat per les seves llargues i gruixudes trompes, i fent un passeig per dins i pels voltants d’un riu ple de vida. Avui, novament, igual que tots els altres dies de la setmana que hem estat en aquesta població, hem volgut formar part d’aquest espectacle natural que en pocs llocs del món et deixen participar. Aquest cop pujant a l’elefant sense que sen’s assenti, és a dir directament per la trompa, mentres encarem novament el riu. El Bernat, ja ben relaxat, encara que aquest cop sobre d’un exemplar que sacseja el cap més del normal. Un elefant que no segueix ràpidament les instruccions del seu mahout. Un cop a l’aigua, marrona després de les pluges curtes però intenses i diàries, ens comença a esquitxar els nostres cossos de dalt a baix. La sensació d’estar-hi assentat directament sobre d’ell ens continua resultant fascinant. La seva pell dura i arrugada, i els seus immensos ossos et fan ballugar d’una banda a l’altra sense parar. Sembla impossilbe que tal bèstia pugui ser tan dòcil, i tan manejable. Avui però, de forma especial, notem que ens movem més de l’habitual. Una sensació estranya sobretot quan encarem l’entrada o la sortida del riu. És en aquest moment, quan comencem a sortir-ne, quan veiem un cocodril al voral del riu. Òbviament, ens mirem amb el Bernat i no volem perdre aquesta opció de veure aquest rèptil salvatge de ben aprop. La confiança d’haver pujat tants cops sobre l’esquena d’aquest immens animal durant els darrers dies ens fa decidir a acostar-nos-hi sense pensar-nos-ho dos cops. Mica en mica, seguint el tranquil i pausat pas de l’immens elefant, passejant per dins del riu sobre l’esquena del gran mamífer, ens anem acostant al nostre objectiu. Cada cop el veiem més i més d’aprop i més gran. Ara ja no hi ha confusió possible. Identifiquem perfectament tot el seu cos, inclús la seva estreta boca que caracteritza tant i tant aquesta espècia del sud del Nepal. Ara ja són menys de 10 metres, espai suficient perquè aquest animal pugui atacar qualsevol objectiu. L’elefant però, per norma, se salva de tot tipus d’ofensiva provinent de qualsevol cocodril. Ara ja ens adonem de les dimensions reals d’aquesta peça de gairebé 3 metres. Mentres mirem la llarga peça, l’elefant ens fa algun gest estrany dins l’aigua i la meva cara comença a canviar d’expressió. La Karina amb l’Abril a coll ja són coneixedores que ens trobem davant del gran rèptil. Uns segons més tard s’acosten també per veure l’animal, això sí, de lluny. El Bernat, assegut sobre el coll del nostre gran aliat segueix tranquil i segur d’ell mateix, mentres els moviments del cap de l’elefant d’una banda a l’altra s’accentuen cada cop més. En aquest moment, el cocodril mou les potes del davant lentament i ens mira. Em pensava passar desaparcebut o indiferent sobre l’esquena del gran mamífer, tal i com ens havia passat en altres ocasions que ens havíem plantat davant del mateix animal en estat salvatge (com en barca al Parc Nacional de Chobe a Botswana, o en jeep al Yala National Park a Sri Lanka). En aquest moment no val cap error, cap ni un. Continuem sobre l’esquena d’un elefant, a “pelu”, sense cap cadireta ni suport, el meu fill, jo i el nostre ensinistrador. Just a sota, un depredador per excel·lència buscant omplir el seu allargat estómac. De sobte, el salvatge animaló ens exhibeix una mitja volta ràpida i agressiva mentres nosaltres continuem sortint lentament del riu. El cocodril se’n va cap a l’aigua buscant refugi, tot confirmant que els elefants són massa grans pel seu profit.
Desgraciadament, avui s’ha trancat una estadística al poble i un home ha sigut atacat i mort per un cocodril. En aquesta ocasió, una imprudència acompanyada per un atac estrany. Un home pescant, des de dins del riu enmig del parc nacional, objectiu clar i agraciat per un cocodril amb molta gana. La selva aquí és real i no només per fer-s’hi fotos.