Un dia amb un pressupost de 0 euros.

20130706-232337.jpgArribem a l’aeroport de Fort Lauderdale amb molt de temps, tal i com ens agrada. Diferent de la darrera ocasió amb els avis de St. Joan que per 20 minuts gairebé perden el vol. Un bus que no apareixia i un embús final ens va fer agafar uns nervis que sempre intentem evitar. De fet, mirant-ho al revés gràcies a anar molt d’hora els avis van poder agafar el seu vol. Ahir no va ser el nostre cas. Arribem a l’aeroport amb 3 hores d’antel·lació i una normativa de la companyia low cost que vam agafar ens esperava per negar-nos el nostre esperat vol cap a Sudamèrica. Basats en un suposat requisit administratiu del departament d’immigració del Perú que sol·licita un bitllet d’avió de sortida del país, ens denegaven el check-in. 20130706-232333.jpgUna normativa no necessària per a ciutadans espanyols que poden viatjar per Perú durant 6 mesos seguits sense necessitat de cap visat ni de cap justificant de sortida. A la web del Ministeri d’Afers Exteriors Espanyol no indicava res al respecte, i els ho vam explicar i tornar a explicar. La paret semblava cada cop més rígida, la seva negativa es mostrava inflexible i el temps per tancar el check-in s’anava escurçant. Finalment, i després d’insistir d’una forma ja més severa i rotunda vam poder parlar amb l’ocupat i tardí Responsable del Departament de la companyia aèria. Òbviament confirma que el nostre cas és diferent del de la majoria de clients de la seva companyia que majoritàriament són americans (tal i com ens va comentar una policia de seguretat que treballa a l’aeroport, filla de Reus, qui ens confirma que potser s’ha trobat amb només 10 catalans en aquesta terminal de la low cost de Fort Laurderdale).20130706-232328.jpg Després de fer el check in tot semblava ja en ordre quan veiem que hi ha moviment a la porta del nostre avió. Unes condicions climatològiques exageradament adverses resulten ser les provocants per reduir a més de la meitat el número de passatgers a dalt de l’avió. 80 persones han de ser les voluntàries a abandonar el vol i a acollir-se a la seva bona voluntat, la bona voluntat d’una companyia aèria que la mateixa noia que no ens deixava fer el check-in la comparava orgullosament amb la Ryanair europea. Després de passar gairebé 5 horetes a l’aeroport entre una i altra gestió, amb un altre 10 pel Bernat i l’Abril que no han parat de jugar en tot momet i han entès com uns campions la situació i el fet de no volar cap a Lima i tornar amb un minibús cap a un hotel, decidim presentar-nos com a voluntaris, de fet a nosaltres ens és ben igual arribar un dia abans o després a Lima, i hi ha altres persones que segur que sí necessiten arribar-hi avui. Acollir-se a aquest voluntariat et garantien unes promeses que s’han acabat complint, seguint novament unes normatives americanes ben estrictes i totalment diferents a les europees.20130706-232342.jpg El fet que a Estats Units sigui legal l’overbooking, dóna més drets als passatgers per a conseguir aquests beneficis extres que han quedat gairebé obsolets o inèdits al nostre continent, inclús en companyies low cost. Una bona nit d’hotel en un 4* amb jacuzzi i piscina, àpats inclosos, taxis i transports gratuïts, un vol pel dia següent amb una reconeguda companyia aèria per un valor que gairebé quatriplicava l’import del nostre propi bitllet, i un suposat vol de recompensa gratis per utilitzar en un futur (això sí amb taxes i complements apart, que igual et surt a un preu similar, però bé… a més la ruta igual no ens quadra…, ja es mirarà…). Tot plegat, ens permet passar la jornada més econòmica del viatge passant un dia amb un pressupost de 0 euros. Una mostra més d’un país amb moltes normes, molts requisits i moltes excepcions. 20130706-232320.jpgOn feta la llei, feta la trampa. Una mostra més d’un país que per la bandera o per les extranormatives o pels seus c… no et volen deixar agafar un vol cap a un dels països amb l’accés més fàcil per als catalans.

Els comentaris estan tancats.