El túnel es va fent llag i fosc, l’entrada ja queda enrera. Novament, la vida minera de Sud-Amèrica ens torna a empapar el nostre dia-dia. Aquest cop és la sal el mineral preuat. No ens queda molt lluny de casa, les precioses i interessants mines de sal de Cardona, visita obligada per qualsevol turista al Bages. Ara, però, ens trobem a Zipaquirá, la Cardona de Colòmbia, un poble gran amb un centre amb uns carrers colonials i una de les places amb més identitat i història de Sud-Amèrica. Just a sobre de la localitat, entrem poc a poc per un tram d’una de les mines de sal més grans del món. Seguim baixant i baixant, i les llums de decoració Leds ressalten cada pas d’un brillant “viacrucis”. Sales grandioses d’on s’extreien els minerals convertides en memorials per cada un dels passos del llarg i sagnolent recorregut de Jesucrist per Jerusalem. Creus esculpides amb diferents estils oferint un ambient místic i intrigant. Ombrívol, amb llums tènues que canviaven de color al pas d’una música eclesiàstica que li acabava de donar un caire entre sobri i inclús terrorífic. M’és inevitable pensar amb les diferents versions de Saw, passant pels llargs túnels i trobant en les fosques sales homes entre reixes amb la pena de suportar un càstig inhumà per compensar les seves mortals conductes incíviques. Una sorpresa contínua, avall i avall, baixant per una mina convertida en un autèntic temple religiós. Un túnel que impressiona més i més a mesura que et vas distanciant de la sortida. La sorpresa final és increïble, de dimensions espectaculars, amb detalls impressionants i enmig d’una ambientació de primer nivell. Una obra faraònica creada per l’home des de fa ja 500 anys, començada de forma molt rudimentària pels propis indígenes de la zona, continuada per molts anys pels colonitzadors espanyols, i explotada actualment amb les tècniques mineres d’extracció de minerals més sofisticades a nivell mundial. La gran catedral, la perla final d’aquesta gran obra queda ja davant nostra, amb una creu rera l’altar de dimensions grandioses que solemnifica encara més una sala central sorprenentment gran, novament amb una il·luminació magnífica entre uns celestials càntics nadalencs. Sales auxiliars, una capella lateral, un relleu esculpit amb una definició increïble, un pessebre de tamany real, escultures amb formes religioses, … tot amb un estil i un gust admirable. Una obra humana, un majestuós projecte d’enginyeria que ha excavat les entranyes de mitja muntanya per extreure un mineral tan preuat (sobretot en l’antiguitat) com és la sal, convertit amb un centre religiós i acompanyat per uns auditoris i sales audiovisuals que fan posar la pell de gallina. Aquest tram final ja és el “recochineo” d’aquesta experiència. Una sala digna del millor 3D en el Maremagnum entre parets salines reprodueix un reportatge explicatiu de la seva història digne dels Oscars. Una nova sala amb un toll gran d’aigua salina reflexa el sostre amb una claretat exageradament similar a la d’un mirall. Just al costat, un increïble show de llums i so dóna el punt i final a una obra que combina història minera, religió i modernitat amb reproduccions audiovisuals espectaculars. Per sort o per desgràcia, el nivell superior de la mina excavat fa ja molts anys i convertit en catedral va ser declarat zona insegura per la visita humana, i va propiciar la realització d’aquesta nova obra totalment única en un espai solemne i majestuós.