La visita a l’escola de Gili Air ha sigut molt interessant.En aquesta ocasió ens hem presentat a mitja sessió educativa sense cita prèvia ni ningú que ens hagués convidat. L’escola és molt bàsica, amb 6 aules i 9 professors per a més de 200 alumnes. Un amabiliss professor amb un raonable nivell d’anglès ens ha permès poder establir una llarga conversa i aprofundir més amb la realitat del centre educatiu. Mentrestant, els nens s’aixecaven, reien, cridaven, sortien i entraven de l’aula, …Les classes són molt i molt bàsiques i poc netes. El manteniment de les instal·lacions és pràcticament nul. Les aules són molt buides i amb molt poc equipament. De fet, l’únic que tenia el llibre de ciències naturals era el professor, mentres els nens intentaven escriure el què podien en les seves bàsiques i primes llibretes de 0,25 cèntims d’euro.El senyor ha estat amb nosaltres durant pràcticament una hora, deixant de banda la classe que estava realitzant i deixant-nos entrar per gaudir, just abans de marxar, del potent i orgullós cant de la seva cançó nacional d’Indonesia, el seu himne. Just a la sortida, al mig de l’illa, vivendes amb famílies convivint amb el seu bestiar, deixant passar els dies i les nits tranquil·lament, sense presses, sense motos ni cotxes.Les tardes es fan curtes, sobretot sabent que a les 18:00 h ja es fa fosc. La pluja que gairebé diàriament ens visita ajuda a refrescar l’ambient, allargant-se algun dia un pèl més del desitjat. És un plaer aprofitar aquesta petita part del dia per saltar, ballar, córrer i jugar sota la pluja amb banyador mentres els colors del mar varien amb la presència canviant dels densos núvols que tapen totalment o parcialment el sol. Demà marxem sense encara saber el nou destí i aprofitem per veure la posta de sol guapíssima de l’extrem oest de l’illa.Tot i no pondre’s, en aquesta ocasió directament al mar, es gaudeix d’un sol taronjós i brillant amagant-se per darrera Gili Nemo i dibuixant el contorn de la muntanya Gunung Agung, pic més alt de Bali. Inclús el Bernat, deixa el quad de policies per un moment (joguina que s’ha intercanviat amb un nen francès de Foix de 4 anys que han compartit alguns dies d’esbarjo en la piscina de l’hotel), i s’assenta fixament mirant un nou espectacle visual d’aquest inoblidable viatge.Just abans d’anar a dormir aprofitem un dels innumerables “apagons” per mirar al cel i observar un panorama estelar increïble. Aprofitant que estem en una illa, és bo poder fugir a vegades de l’alta contaminació il·lumínica que ens persegueix contínuament i poder observar l’immens infinit. Arribem a ser poca cosa oi???