Els anglesos no s’ho van pensar ni un parell de cops a conquerir aquest paradís del te. Una illa relativament gran, verda de dalt a baix, amb pluges durant tot l’any i amb una varietat de verds que amplien el ventall actual de Pantones. Hem començat el dia a Nuwa Eliya, la “Little England”. No és per menys, al conservar molts edificis provinents de la colonial època britànica, com la nostra guesthouse de 6 habitacions amb sostre de bambú i pell de zebra inclosa sobre la paret principal del menjador (provinent de Kenya, altre país colonitzat pels britànics).El trajecte amb tren de Nanu Oya a Ella, al centre sud de la illa, és l’exemple màxim de la riquesa natural del país. Immenses plantacions de te en fileres atapaïdes d’aquesta planta de tronc gruixut, semblant a la d’un cep, i amb una gran cúpula de fulles brillants que simulen una immensa i suau catifa verda, sobre un mar de turons i muntanyes.Els arbres s’alcen pel mig de les plantacions, donant un toc romàntic a un entorn banyat per unes contínues corrents d’aigua provinents d’uns densos i grisos núvols i d’una blanca i dispersa boira. Altres zones amb la via del tren aixecada sobre alts turons amb vistes espectaculars per cada banda de les finestres del tren, gaudint d’àmplies valls o inclús d’esplanades immenses, riques i plenes d’embassaments, rius i llacs. Boscos nets sobre els mil metres amb alts i gruixuts pins o altres denses varietats tropicals. Persones al voltant de la via, esperant per creuar mentres saluden, riuen, o descansen de les pujades i baixades de l’accidentat terreny. Un somriure blanc i sa que destaca entre el negre de les seves cares. Algunes petites estacions plenes de famílies musulmanes, hindús, budistes o catòliques, amb nens petits en braços de les iaies, joves jugant, o grups de dones plenes de colors dels seus alegres i llampants vestits. Ponts i túnels per salvar relleus díficils de transitar, amb pronunciades valls entre boscos i cultivacions de te. Una part final amb plantacions d’arròs escampades en terrasses, aprofitant l’aigua sobre l’accidentat terreny, entre palmeres allargades i densos rierols plens d’aigua marrona i salvatge. Definitivament, una de les passejades amb tren entre paratges naturals més maques que hem fet mai (conjuntament amb el trajecte que vam atravassar el Taman Negara de Malaysia, el Flambassen de Noruega o “El tren del fin del mundo” de Ushuaia a l’Argentina), talonera d’un petit trekking a un petit Coll Baix tropical enmig de les verdíssimes (a no poder més…) valls de Sri Lanka. I per recuperar el cos, res millor que un bon te singalès, provinent d’un d’aquests camps com el que ens vam passejar ahir, just abans de visitar una centenària fàbrica d’aquesta classe d’infusió tan reconeguda.Mentrestant, els nens juguen desenfrenats amb uns avis que s’adapten a tot terreny,a tot menjar, i a tot el què se’ls hi posi pel davant, sempre amb ganes de veure i viure aquesta fantàstica experiència amb els seus petits rossets.