Acabats d’aterrar a la illa de Bali, esperant començar a tenir sensacions noves tot descobrint un nou país. De moment, dia tranquil a l’hotel per situar-nos, donar classes als peques, algunes d’anglès (es fa el què es pot), alguna sortideta cap a la platja més propera i una mica de repòs per tots plegats després de dies intensos i de molta activitat a Kuala Lumpur, alguna partideta a l’UNO (el Bernat ja és tot un expert mentres l’Abril està aprenent els números i ja en guanya alguna, i no sé com…) i alguna cerveseta (aquí és una mica més barata).
El pressupost diari de 25€ per cap x 4 persones, permet fer alguna activitat més a part de cobrir les nostres necessitats bàsiques d’allotjament i alimentació. Tot i això, el control del “budget” ha de ser rigorós per tal que no ens sobrepassem de la quantitat establerta, i a vegades s’ha de filar prim. Hem arribat a Bali, principal destinació turística del país i illa coneguda per tot occident per les seva riquesa cultural i per les seves platges. Pel què fa a la cultura i tradicions encara hem de descobrir molt i molt, i estem ja “espitosos” per començar-la a viure. Pel què fa a les platges n’hem pogut veure de moment només una de les comptades que disposa l’illa pel banyista i l’experiència no ha sigt res de l’altre món (segurament si tenim en compte que ja hem pogut veure i viure racons molt més entrenyables, espectaculars, isolats, tropicals i paradisíacs a les illes de Malàisia, i en altres llocs del món en altres viatges, és a dir, que el llistó de platges està ja molt alt).
L’hotel el vam escollir per internet utilitzant una web desconeguda per nosaltres i que facilita molta informació sobre allotjaments d’Àsia i filtrant com a criteri de recerca la proximitat a l’aeroport i en zona de platja (asiarooms.com). Aquí vam preferir reservar-ho en anterioritat ja que arribàvem a les 00:00 de la nit i evidentment no donava temps a donar voltes per la illa amb els nens i les motxiles… L’arribada va ser força còmica ja que carregats i cansats com anàvem vam trobar un payo dormint a la recepció i després de dir-li vàries vegades “hello hello” va obrir un ull, ens va mirar, es va girar, i va seguir dormint…A la Karina li va donar per riure tot mirant si hi havia alguna “càmara oculta”. Després d’endinar-nos una mica més als jardins de l’hotelet el Bernat va veure 2 noiets joves mirant la tv a una altra recepció i finalment vam poder fer el check in, després que portessin un llit extra d’una altra habitació, que gairebé no passava per la porta,perquè no hi cabíem tots 4 a l’habitació…La guest-house o hotelet d’una desena d’habitacions és molt acollidor, decorat amb tot tipus d’artesania destacant unes figures grans per les zones comuns, una piscineta relaxant, uns jardinets, un portal d’entrada simulant un monument històric, unes llums d’ambient molt estudiades, habitacions amb el sostre de fusta-palla, una banyera a la part interior sense sostre amb alguns detalls decoratius i el que ningú s’esperava : una família de rates convivint alegrament amb el personal de recepció i del restaurant.
La zona on ens trobem està envoltada d’hotels grans i luxosos amb uns preus que tripliquen el nostre budget diari. Els serveis auxiliars per aquesta massa de turistes també segueixen la línia de preus alts. Oferta contínua de tours per la illa, activitats aquàtiques de tot tipus (jet ski, banana split, …), restaurants de peix i marisc, … tot orientat per l’estranger, i ofertat en moltes ocasions en USD$. Aquesta zona recorda molt el final del nostre viatge de Mèxic de l’any passat, on vam poder gaudir de l’última setmana en un hotel “five stars” després de tenir una oferta especial d’un company de la Karina d’universitat, cap de RRHH de la cadena hotelera i partícep també de la manifestació del passat dia 11 de setembre (records per tu Jordi! no oblidarem la nostra estada al super hotel!). Quan estàs en un “cluster” d’aquest tipus es fa difícil moure’t i emprendre el viatge de forma natural i utilitzant els serveis habituals i públics dels habitants de la zona. Aquí ens hem de desplaçar 1 km. per trobar restaurants per la gent local i per oblidar els dòlars. Ja en aquesta zona, les condicions són realment molt bàsiques i hem pogut intuir (de moment és dora ja que portem molt poc) que les condicions de vida podran ser en certes zones inferiors a les que hem vist per Malàisia. De totes maneres, la Karina ja ha pogut gaudir d’un dels serveis complementaris pels guiris i l’únic a un preu rebentat: Massatge balinès corporal amb olis aromàtics d’una hora de duració per menys de 5 euros. Demà repeteix segur! Suposo que no han acabat d’investigar bé el què valen al nostre país…, o bé la múltiple oferta fa que la competència sigui forta, o no em puc imaginar el preu fora d’aquestes destinacions ultra-turístiques. Bé, demà anem tirant cap a l’interior per descobrir tot el possible de la vida cultural, tradicional i artística de l’illa i deixarem per Lombok la part de platgetes, esperem que paradisíaques…