5 hores de ferry, 2 hores d’autobús i una darrera mitja horeta amb una barqueta que…sort que va ser mitja hora…i arribem al Paradís. Així és com l’anomenen els locals a les illes de Gili. 3 illes enclavades al mar de Bali, just a l’extrem nord-oest de l’illa de Lombok, Gili Air – Gili Nemo – Gili Trawangan. Aquest llarg i feixuc trasllat (amb temporal de mar inclòs) es podia haver substituït per un dels numerosos fast boats que sortien de la mateixa localitat costera de Padagnbai (Bali), que amb poc més d’una hora t’hi portaven directament. Ara bé, el preu, tot i no ser molt car, no entrava dins del budget diari. A més, aquesta opció llarga era la que semblava més segura ja que els fast boat no li feien massa gràcia a la Karina, després d’haver agafar múltiples “fast boats” o “barques voladores sobre les onades”. Els ferries són un mitjà de transport molt utilitzat per tot el sudest asiàtic.A l’arribada, un cop a Gili Air, mitja dotzena de “cidomos” esperant per portar-nos a destí. Els cidomos, petits carruatges tibats per un cavall, són conjuntament amb les bicis, el seu mitjà de transport habitual. Motos, cotxes o tot tipus de vehicles amb motor estan prohibits. Encara de dia, a una hora de fer-se fosc, agafem el nostre primer “cidomo” per anar a l’altre extrem de l’illa i buscar algun allotjament. Ja que és temporada baixa no tenim cap reserva feta i aprofitem per negociar a la baixa podent comprovar insitu la relació qualitat-preu.Finalment aconseguim un 40% de descompte per una bona habitació en un petit i tranquil resort amb piscina. Mentres agafem les motxil·les i el cotxet (inutil·litzat durant el darrer mes), just al davant, dos homes descarreguen a espatlles grans sacs de sorra del vaixell més proper, material necessari per a les diferents construccions i ampliacions que s’estan portant a terme per diferents llocs de l’illa. Dia de transfer llarg superat i comencem a palpar una nova realitat, una nova forma de vida en una illa petita però plena de vida i preciosa!