Amb les portes obertes, sense secrets ni luxes…

6_LAOS (8)Són ja molts dies al sud-est asiàtic, i els nostres ulls s’acostumen a la seva gent i a la seva forma de viure, als paisatges i situacions o fets quotidians d’aquesta zona del planeta. Tot i això, en un dia com el d’avui tot ens continua sorprenent. És un d’aquells dies que tot, absolutament tot és diferent al què veiem quan sortim de la porta de casa nostra.6_LAOS (12) Aquella casa que ja queda una mica lluny després de 5 mesos i mig donant voltes pel sud-est asiàtic. Avui ens hem endinsat amb bicicleta pels voltants de Luang Nam Tha, trobant-nos pel camí amb camps d’arròs (que per llàstima estaven secs esperant la propera temporada de pluges), camions “atrotinadíssims” carregats de fusta, motos carregadíssimes de material o de persones, nens petits pedalant sobre grans bicicletes velles, nens jugant davant de les seves cases-cabanyes, camins empolsinant els innombrables plataners del país, alguna dona de l’ètnia Yao Mun cosint a l’entrada de casa, algunes parades a peu de carrer amb els fruits de la temporada, dones de diferents grups ètnics caminant carregades amb les seves vestimentes tradicionals, palmeres dibuixant una part inferior d’un cel totalment clar, i poblats plens de vida. 6_LAOS (21)Uns pobles propers de Luang Nam Tha que ja els arriba l’ electricitat i que per sort comencen a donar alguna petita senyal de millora en el seu nivell de vida, encara que molt i molt lentament. Uns pobles empolsinats i bruts, on conviuen els excrements dels animals amb els jocs dels nens.6_LAOS (24) Majoritàriament amb cabanyes de bambú alçades pels típics pilars de fusta, amb les dones grans encara vestint completament com marca el seu grup ètnic i les noves generacions barrejant la modernitat amb els elements tradicionals, sense carrers ni cap tipus d’intent d’urbanització, convivint en comunió i amb poca distància entre cada casa, amb les portes obertes sense secrets ni luxes (amb l’excepció en alguns casos de la inseparable parabòlica), amb estris bruts i obsolets per tot arreu, … uns poblats que hem anat veient i que s’han anat repetint durant tot el nostre viatge al nord de Laos. 6_LAOS (18)Algunes vegades als vorals de la carretera principal, plena de pols i de forats, sobre pronunciats penya-segats, on es fa difícil entendre una vida digne i amb il·lusió. Uns pobles amb una vida complicada que encara poden presumir de trobar-se prop de vies principals d’un país poc poblat i amb molts i molts racons isolats. En aquesta part del viatge, l’edat de l’Abril ens ha frenat a fer trekkings d’un parell de dies per endinsar-nos més enllà, i entrar en zones més muntanyenques on el tipus de vida encara és més bàsic i tradicional. 6_LAOS (33)Quan era més petita carregar-la a la motxilla era una fàcil i boníssima opció, però ara pesa massa per portar-la a l’esquena i la trobem massa petita com per disfrutar de caminades de 5 ó 6 hores al dia. Tot i això, la seva edat ens ha permès poder-la carregar al darrera de la bici en vàries ocasions, igual que al Bernat, i endinsar-nos uns 5 ó 6 quilòmetres camps endins, podent palpar, conviure i inclús jugar amb altres nens que viuen amb un estil totalment diferent al nostre. Persones amb unes condicions de vida bàsiques i que no gaudeixen de cap luxe, que el seu dia-dia i localització allunyada d’alguna població més gran, els ha portat a repetir el camí marcat pels seus antecessors, viure un dia a dia igual cada dia, en un altre món totalment diferent al de Catalunya. Avui l’Abril i el Bernat han quedat bocabadats de les habilitats físiques d’un grup de noies que jugaven amb quatre canyes de bambú, una fruita verda i una imprescindible i inacabable imaginació… 6_LAOS (47)Ells s’hi han afegit al joc, encara que els nens i les nenes del poblat no parlaven gens d’anglès, la comunicació dels jocs amb els nens i nens és universal i ens hem divertit junts una bona estona!.

Els comentaris estan tancats.