Un transfer llarg i muntanyenc separa Vang Vieng de Luang Prabang. Com un Port del Cantó durant més de 200 kilòmetres han fet que a les primeres de canvi un nen de 9 anys canadenc assegut al darrera del minibus tragués l’esmorzar i part del sopar del dia anterior… Els dos joves viatgers backpackers independents i intrèpits asseguts al davant de la furgoneta no han mogut ni una pestanya quan el pare del nen els hi ha demanat tímida i educadament si podien canviar-se i deixar seure el seu fill al davant. Ni una resposta, ni un moviment de cara, tots dos han seguit mirant cap al davant aconseguint mostrar una indiferència digna dels millors aventurers occidentals. Es repeteix la història de l’impassible, interessat i egoïsta turista davant qualsevol adversitat que li pugui alterar la seva qualitat de servei. Com no, la Karina i jo acabem cedint espai per deixar seure el nen a les files del davant on estem asseguts nosaltres, posant-nos l’Abril a la falda i deixant seure el nen per tal que no perdés part del pàncrees en algun dels molts revolts que encara quedaven. Uns revolts acompanyats amb pluja en certes zones de muntanya, fent la carretera perillosa en alguns trams. Finalment arribem a Luang Prabang, l’antiga capital de Laos, una de les joies arquitectòniques de la Indoxina francesa. Uns carrers plens de cases colonials centenàries de diferents tipologies i materials, convertits en un enclavament turístic de primer nivell amb tot tipus d’oferta d’allotjament, restauració i serveis adicionals. Una àmplia selecció per a totes les butxaques i per a tots els gustos. Un parèntesis dins d’un país molt rural. Cases imperials de maó amb les seves finestres amb porticons de colors sota les cornises, cases de fusta amb amb decoracions treballadíssimes, un antic hospital convertit en un hotel de luxe 5*GL, desenes i desenes de temples plens de vida religiosa amb els seus monjos, el riu Mekong vorejant una ciutat dinàmica, zones tranquil·les amb vivendes més bàsiques entre carrers plens de vegetació, estudiants religiosos amb les seves cridaneres túniques taronges, i una nena rosseta amb un somriure preciós tot passejant amb sabates de taló per Luang Prabang. L’imperialisme indoxinès influencia encara més la vestimenta senyorial de l’Abril mentres celebra el seu Aniversari. Per molts i molts anys Abril!!!! 4 anyets o anyassos per una nena que és l’explosió d’alegria personificada, una extroversió contínua amb saltironets, una innocència plena de continus somriures, amb una multiexpressió facial increïble, una preciositat que no para de sorprendre’t,una carona dolça i divertida, amb una pell fina i tendra,una nena atrevida i enjugassada, amb uns ulls rodons i plens d’il·lusió i de ganes d’aprendre i de ser estimanda, així és com descriuria a la nostra filla Abril. Quan ets pare els nens et fan gran a dos nivells: un primer per l’extra de paciència necessària mentres intentes educar-los amb uns valors i un respecte que part de la societat va perdent cada vegada més. I un segon nivell perquè t’omplen i et fan créixer com a persona ensenyant-te una visió diferent de la vida, gràcies a la seva personalitat no contaminada per les preocupacions de la societat adulta. L’Abril, igual que el Bernat, són reflexe del què fem, del què diem i de com ens comportem. Imiten els nostres moviments, accions, paraules, … Copien la nostra relació amb la gent i l’accentuen amb to infantil enjugassat. Per això, sempre i ara més que mai és important mantenir una relació extramadament cordial amb tota la gent que anem trobant al llarg del nostre viatge, multiplicant els “gràcies” i els “bons dies”, donant importància a tot i a tothom a qui veiem, independentment del seu color, la seva feina, el seu físic…Respectar i valorar a tothom pel què és, i no pel què té. L’Abril és una nena que amb el seu caràcter obert i molt alegre no amaga el seu bon comportament,només trencat per les excepcions típiques marcades per l’edat, i el seu alt grau de responsabilitat. Tot acompanyat amb un amor desenfrenat cap a un germà d’un cor grandiós, uns jocs femenins amb una mare excepcional i preciosa, i un amor grandiós amb mil petons cap a un pare que li té el cor robat…