No puc dir que semblava ahir quan estàvem fent tots els darrers preparatius en aquells intensos dies de juliol per emprendre aquest gran projecte familiar. Un projecte que tenia una data clara de sortida, el 6 d’agost, aprofitant uns bitllets que havíem comprat amb molta antel·lació pel nostre viatge d’agost a Malàisia. Un bitllet d’avió que desconeixíem que pogués arribar a ser el punt de sortida d’aquesta grandíssima experiència que ni molt menys hauríem pensat que superés l’any. El fet d’ajustar-nos molt en pressupost i de canviar alguns destins caríssims com Austràlia i Nova Zelanda per altres més econòmics però interessantíssims com Myanmar, Sri Lanka, Índia o Nepal, ens ha permès allargar la nostra vivència. Ha passat un any, un any!!! 365 dies de viatge!!!, no sé quants minuts, o quants segons… en tot cas, moltíssim temps viatjant junts! Ja queda enrera la fantàstica benvinguda que ens va oferir Singapur amb els focs artificials per a la celebració del seu National Day. Molt de temps, que a la vegada s’ha fet molt curt. Avui és òbviament un d’aquells dies especials quan una persona reflexiona i pensa més de l’habitual. Han sigut tantes les activitats, sensacions i emocions que es fa impossible de resumir, inclús per una persona sintètica com jo. Podria parlar de ciutats com Hanoi, Kuala Lumpur, Dubai, Miami, Lima; o parcs Naturals com el de Bako National Park a Malàisia, el Yala de Sri Lanka, Annapurna Range o el Chitwan de Nepal; o moments especials com fent un cafè en una de les precioses valls del voltant d’Ubud a Bali, les passejades en tuk-tuk entre els meravellosos i impressionants temples d’Angkor, les nits espirituals al voral de Ganges a Varanasi, els tranquis dinars sobre de restaurants flotants locals a Inle Lanke, els divertits i calmats passejos amb bicicleta per Hoi An, l’inoblidable bon dia a l’Annapurna saborejant un te matinal, l’encantador passeig pel sagrat temple budista Schwedagon Pagoda de Yangon, o senzillament el preciós passeig en cavall d’avui en una “estancia” enfilada enmig de les muntanyes de la sierra andina equatoriana; els inoblidables moments familiars compartint mirades i converses amb una copa de vi sobre la barca de nit per la Bahía de Halong amb els avis de St. Joan, el més que preciós trekking per l’Himalàia, a la zona de Lantang, amb el Marcel, Elena, Fred, Dúnia i Emile, l’espectacular espectacle de fonts en el Burj Khalifa amb els avis de Gironella, o els màgics i impressionants espectacles de Disney Walt a Orlando amb riaelles i mirades d’emoció d’avis i nens; els jocs dels nens amb el Ferran a la platja i els sopars amb llargues xerrades amb els nostres amics Olga i Jordi a l’apartament de Miami Beach!, i com no dels innombrables somriures de milions i milions de persones de Myanmar, Nepal, Malàisia, Cambodja, … ; o les nits en allotjaments cutres com en la frontera de Nepal a la Índia, les llargues sessions de bus com en el de 11 hores de dia de Bagan a Inle Lake, les nits dormint al tren en els trajectes per Vietnam,els richaws pels caòtics i bruts carrers de l’Índia, els trajectes llargs per carreteres amb bots i revolts de Laos, les nostres convivències amb animals visitadors en les nostres habitacions com la rata de sota la banyera de la nostra habitació del 3r pis de l’Hostal de Can Thoc del Mekong, o aquells àpats picants a no poder més per a dues boquetes amb ganes d’engollir com els de Chennai; o les nostres experiències amb animals salvatges com els Orangutans a Borneo, les gigantesques tortugues ponent ous a Cherating de Malàisia, les banyades amb tortugues i tauronets a les Perhentian de Malàisia, la turistada plena de barquetes trepitjant els dofins sobre les ones del nord de Bali, els makakos i makakos trobats pel camí pel sud-est asiàtic, les fantàstiques banyades amb elefants a Chitwan de Nepal, o les llames de “los altiplanos”; o els pobles solitaris amb tradicions centenàries com els poblats visitats a Cambodja, el pintoresc mercat de Can Cau a Vietnam, l’impressionant poble de Gatlang enmig de l’Himalàia, o el de Totora en els andes equatorians amb el seu mercat setmanal del dimecres…
De totes maneres, del què més m’agradaria parlar en aquests moments, del tema que se’m mou en l’interior amb més intensitat a hores d’ara, és sobre l’experiència viscuda a nivell familiar. D’aquests 365 dies conviscuts tots 4 junts, d’aquest “Gran Hermano” voltant pel món, d’aquesta unió que espero que pugui arrelar-nos i fer-nos sentir junts i units per molt de temps, assentant unes bases que esperem que siguin per a molts i molts anys. Un any amb molts carinyos i amor, moltíssims!!! amb moltes preguntes i moltes respostes, amb molts somriures, amb moltes vivències i emocions, amb unió per sobrepassar diferències personals, amb paciència per seguir avançant, amb energia per seguir descobrint, i amb molta il·lusió per seguir endavant. Recordo moltes abraçades, molts petons, molts jocs a pilla-pilla, molts moments de conversa, i també molts moments al vespre que un queda esgotat de ser papa, col·lega i professor a la vegada… I sempre, sempre, quan acaba el dia, després d’haver caminat per un parc nacional, o fet un trasllat de 6 hores en bus, o visitat una ciutat colonial, compartint els moments amb somriures, jocs, rialles, deures i … sempre, sempre, al final del dia, encara penses que demà encara pots estar més per ells, pel Bernat i l’Abril. Més i més!!
Una convivència familiar amb complicitat que de ben segur serà més difícil en l’etapa de la immadura i potent adolescència, o en la tan profunda i rígida maduresa. El futur és sempre incert, és per això que a nosaltres ens apassiona viure intensament un present, amb responsabilitat i pensant en el futur, però viure el present al màxim, on evidentment aquesta experiència es reafirma com el “Nirvana” dels nostres hobbies. Una aventura de la vida que hem pogut viure gràcies a la salut, gràcies al regal que hem tingut només pel fet d’haver nascut en un país desenvolupat, fruit i conseqüència d’un esforç i responsabilitat en el treball de molts anys, i sobretot gràcies al valent pas de la meva dona per voler fer realitat una de les grans il·lusions de la nostra vida, amb el seu gran lema:
“Disfrutar de la família viatjant i disfrutar del viatge amb la família.”
Per cert, just abans d’acabar el sopar celebració, amb sangria inclosa, l’Abril i el Bernat ens confirmen que volen seguir el viatge. Potser ha ajudat les darreres joguines de 4 euros adquirides en els darrers dies… La conversa és la següent :
– Així què nois… Voleu que seguim amb el viatge??
– I tant papa, ja ho saps!!! – diu el Bernat convençut i content.
– Per mi també! ( comenta l’Abril amb una rialla i amb una de les seves cares super expressives), encara hem de veure tot el món!!!