San Pedro és un lloc perfecte per fer estada. El seu clima desèrtic, segons diuen el més àrid del món, a uns 2.500 metres sobre el nivell del mar, auguren uns dies de bon temps, amb molt de sol i sense mosquits (a part de les sandflies que es troben pel camí dels voltants de rius o llacs). Un entorn brutal, un desert amb paissatges novament de primer nivell, una experiència contínua de nous espais per ser fotografiats i disfrutats amb tranquil·litat. L’excel·lent ubicació del poble facilita poder realitzar excursions precioses a poca distància. El nostre viatge en low cost i les nostres ganes de cremar energia tot fent esport, ens fan escollir la bicicleta com a mitjà de transport més utilitzat, apart d’algun dia de San Fernando. Excursions curtes, però segons el punt de vista de qui està pedalant…molt llargues, ens permeten entrar en valls precioses amb uns encants especials i extraordinaris. El Bernat, increïblement fort, marcant en bona part dels casos un ritme sobre la bici difícil de seguir, amb una valentia i esforç que evidentment el recompensa amb el mallot groc d’aquest Tour de França. Una primera etapa d’uns 30 quilòmetres, assolint com a gran objectiu «El Valle de la Luna», amb un port de primera que començava a marcar les diferències a la general. Sortint a ple sol de migdia, per poder cursar la llarga i dura etapa desèrtica. L’Abril, mentrestent, retransmetent el tour, dins del «carrito» de premsa que la portava com una marqueseta amunt i avall pel camí. La primera etapa reina d’aquesta edició del nostre Tour es passejava per les immenses i impressionants valls del desert andí. Un Bernat novell en la competició, amb només 6 anys, dominant una etapa a més de 30º de temperatura on el fort vent tallava el gran «pelotó». La Karina, la primera en la classificació femenina, mostrava tot el seu caràcter positiu, inclús en els moments més durs, quan els seus fillets començaven a flaquejar…Durant l’etapa de descans, fem una caminadeta de 7 ó 8 quilòmetres, aquest cop direcció a una «Quebrada» impressionant. Digne del Siq de Petra, sense la sorprenent aparició del Tresor en el seu final, però amb el joc continu de dos petitons (els nostres tresors) amb ganes d’amagar-se i de soprendre’ns entre les estretes esquerdes de les empinades muntanyes. Un caminet encantador i a la vegada intrigant, entre ziga-zagues contínues, sortint de racons gairebe perduts, i recuperant un camí gairebé invisible. Un passeig entre jocs d’un encant especial. La segona etapa reina del Tour passava per arribar a la «Laguna Céjar». Un total de gairebé 40 quilòmetres pel mig del desert. Sortint a una hora dura, amb un fort sol a sobre, amb un Bernat conscient de la distància i de les seves possibilitats. El gairebé inexistent vent facilita la primera hora del camí. Mentrestant, el petit de 6 anys natural de Santpedor, líder provisional del Tour, segueix marcant un ritme que el portarà directe al capdamunt del podium dels Champs Elisées. Tothom era conscient que el moment clau de la jornada estava en el retorn, quan els rivals estaven a l’expectativa de veure el nivell de forces del flagrant líder, tot esperant la típica «pájara», que permetés per fi als contrincants poder intentar fer aquella escapada històrica que els portés cap a la victòria. Però, novament, el mallot groc, Bernat Solà Sobré, va seguir marcant el ritme, gairebé sense mostrar moments de «flaquesa», demostrant de forma incontestable, qui seria l’etern guanyador d’aquesta nova edició de la gran competició francesa. Mentrestant, els diferents periodistes, entre ells l’especialista Abril Solà, seguia retransmetent aquesta brillant edició sota el famós helicòpter del Tour, gravant imatges increïbles del desert més àrid del món, amb unes llagunes pel camí que permetien als ciclistes prendre’s un bon bany revitalitzador. Amb una sorpresa molt agradable per a tots, els permetia flotar per la superfície gràcies a la gran quantitat de minerals que contenia la mateixa, i sortir ben salats salats. Bernat, felicitats!!!! Tot un gran ciclista de 6 anys!!!!