Arribem a l’aeroport de Fort Lauderdale amb molt de temps, tal i com ens agrada. Diferent de la darrera ocasió amb els avis de St. Joan que per 20 minuts gairebé perden el vol. Un bus que no apareixia i un embús final ens va fer agafar uns nervis que sempre intentem evitar. De fet, mirant-ho al revés gràcies a anar molt d’hora els avis van poder agafar el seu vol. Ahir no va ser el nostre cas. Arribem a l’aeroport amb 3 hores d’antel·lació i una normativa de la companyia low cost que vam agafar ens esperava per negar-nos el nostre esperat vol cap a Sudamèrica. Basats en un suposat requisit administratiu del departament d’immigració del Perú que sol·licita un bitllet d’avió de sortida del país, ens denegaven el check-in. Una normativa no necessària per a ciutadans espanyols que poden viatjar per Perú durant 6 mesos seguits sense necessitat de cap visat ni de cap justificant de sortida. A la web del Ministeri d’Afers Exteriors Espanyol no indicava res al respecte, i els ho vam explicar i tornar a explicar. La paret semblava cada cop més rígida, la seva negativa es mostrava inflexible i el temps per tancar el check-in s’anava escurçant. Finalment, i després d’insistir d’una forma ja més severa i rotunda vam poder parlar amb l’ocupat i tardí Responsable del Departament de la companyia aèria. Òbviament confirma que el nostre cas és diferent del de la majoria de clients de la seva companyia que majoritàriament són americans (tal i com ens va comentar una policia de seguretat que treballa a l’aeroport, filla de Reus, qui ens confirma que potser s’ha trobat amb només 10 catalans en aquesta terminal de la low cost de Fort Laurderdale). Després de fer el check in tot semblava ja en ordre quan veiem que hi ha moviment a la porta del nostre avió. Unes condicions climatològiques exageradament adverses resulten ser les provocants per reduir a més de la meitat el número de passatgers a dalt de l’avió. 80 persones han de ser les voluntàries a abandonar el vol i a acollir-se a la seva bona voluntat, la bona voluntat d’una companyia aèria que la mateixa noia que no ens deixava fer el check-in la comparava orgullosament amb la Ryanair europea. Després de passar gairebé 5 horetes a l’aeroport entre una i altra gestió, amb un altre 10 pel Bernat i l’Abril que no han parat de jugar en tot momet i han entès com uns campions la situació i el fet de no volar cap a Lima i tornar amb un minibús cap a un hotel, decidim presentar-nos com a voluntaris, de fet a nosaltres ens és ben igual arribar un dia abans o després a Lima, i hi ha altres persones que segur que sí necessiten arribar-hi avui. Acollir-se a aquest voluntariat et garantien unes promeses que s’han acabat complint, seguint novament unes normatives americanes ben estrictes i totalment diferents a les europees. El fet que a Estats Units sigui legal l’overbooking, dóna més drets als passatgers per a conseguir aquests beneficis extres que han quedat gairebé obsolets o inèdits al nostre continent, inclús en companyies low cost. Una bona nit d’hotel en un 4* amb jacuzzi i piscina, àpats inclosos, taxis i transports gratuïts, un vol pel dia següent amb una reconeguda companyia aèria per un valor que gairebé quatriplicava l’import del nostre propi bitllet, i un suposat vol de recompensa gratis per utilitzar en un futur (això sí amb taxes i complements apart, que igual et surt a un preu similar, però bé… a més la ruta igual no ens quadra…, ja es mirarà…). Tot plegat, ens permet passar la jornada més econòmica del viatge passant un dia amb un pressupost de 0 euros. Una mostra més d’un país amb moltes normes, molts requisits i moltes excepcions. On feta la llei, feta la trampa. Una mostra més d’un país que per la bandera o per les extranormatives o pels seus c… no et volen deixar agafar un vol cap a un dels països amb l’accés més fàcil per als catalans.

Només 4 dies sencers junts, molt curt però molt intens. La visita del Jordi i l’Olga amb el seu bitxet Ferran coincideix amb una de les zones més glamouroses del planeta. Compartint moments de riure, bromes, xerrades i converses de col·legues, «carcajades», mirades de complicitat, abraçades, tonteries, jocs, gintònics, truites de patates i ceba «made by Jordi de cal Fornells», boníssimes!, passejades per les botigues de luxe de la ciutat, llargues jornades de platja de la preciosa Miami beach veient les rialles dels petits jugant amb les onades i fent castells de sorra i tot tipus de construccions, i moments únics entre amics en un entorn especial.Tot això, que ja hem fet tantes vegades amb els nostres amics Jordi i Olga, però ara després de no veuren’s durant gairebé 11 mesos i entre Ferraris, Lamborginis, Masserattis, Corvettes, Porches (perdó si hi ha alguna marca que no estigui ben escrita però de cotxes no hi entenc un «piju») i agafant els busos locals per moure’ns i així poder economitzar. Enmig de l’Ocean Drive, zona glamourosa per excel·lència i punt de partida d’una noche en Miami, escollint un menú econòmic ple d’ofertes amb enganyosos descomptes i degustant un bon sopar amb amics amb un bon vinet pels nostres brindis. Mentres passejàvem per les precioses terrasses del carrer peatonal de Lincoln Street feiem set per anar a casa i veure’ns el nostre gintònic low cost però no menys gustós. Carregats diàriament amb bosses de plàstic plenes de menjar del petit supermercat de la cantonada mentres atravessàvem les terrasses esplèndides amb tot tipus d’oferta gastronòmica del carrer peatonal de Espanola Way . Del saborós «mojito» de 15 dòllars que volia el Jordi al pub Nikki Beach de South Beach, al gintònic de la casa difícil de digerir, beguda més econòmica del local per uns 10 dòllars. De la presència massiva de productes atractius amb ganes de fer de cada àpat una festa en el línial del supermercat, a buscar i analitzar totes les possibles ofertes per abaratir dòllar rera dòllar el ticket final de compra. Olorar aquelles intenses olors dels bons plats servits a les precioses terrasses de Bayfront a Downtown Miami, mentres menjàvem aquells boníssims sandwich amb «pan cubano» i pernil dolç d’oferta. Aquella sortideta a una disco vestit amb la roba que li sobrava el Jordi i les meves úniques sabates, unes xiruques falses de Kathmandú, fent un bon night trekking per la nochchchche de Miami! Tota una prova d’adaptació per la família Fornells-Marco a un nostre pressupost ajustadíssim i ple de retallades enmig del prestigi d’una de les ciutats amb més reputació del món. Una prova que només els bons amics superen amb bona nota, gràcies amics per aquest excel·lent de comprensió i adaptació. El Ferran, l’Abril i el Bernat jugant i rient com no havien fet mai junts. El temps passa, aviat seran ja 11 mesos i la llargada del viatge es veu amb el canvi i progrés espectacular dels nens del nostre entorn. Recordem quan vam marxar, el Ferran encara un bebé… i ara jugant a pilla-pilla corrent i corrent per les passarel·les de fusta del passeig marítim de Miami, parlant i responent preguntes i defensant que no és un «maiamenc» sinó un «manresà» (el seu pare que és un enredon oi Jordi?), i a dos dies de complir 3 anyets a Miami!!! Espectacular el canvi dels petitons, que mica en mica, tòpic rera tòpic, ens fan adonar del ràpid pas del temps!! Moltes gràcies amics per venir-nos a veure i per adaptar-vos al nostre estricte budget diari en les vostres vacances! Gràcies per compartir llargues xerrades amb nosaltres, rialles, bromes i tants bons moments! Ens han passat volant aquests dies amb vosaltres i us seguirem enyorant…però sabem que esteu al nostre costat malgrat la distància i que moltes més Eivisses junts i tants bons i incomptables moments ens esperen junts! Heu sigut partíceps en directe de la nostra aventura viatjera voltant pel món i sempre recordarem aquests dies que hem passat junts a Maiami!!! Fins aviat!!!

Gorres de tot tipus i posades de qualsevol estil, extravagants vestits, banyadors lleugers marcant tipus esplèndits, malles apretades buscant culets respingons, cotxes d’última generació passejant dolçament per Ocean Drive, copes grandíssimes de còcktails fortíssims amb ganes de despertar nous somriures, palmeres i palmeres movent-se al ritme de l’aire salsenc del Carib, carrers plens de glamour amb botigues d’alt standing, velers carregats de copes de cava per allargar la diversió nocturna, quilòmetres de platges ciutadanes esplèndides i de primer nivell, illes plenes de vivendes de famosos llatinoamericans, locals de festa amb ganes d’eternitzar una nit plena de somriures, sheriffs patrullant durant la nit per mantenir l’ordre en una ciutat plena de festa, cubans amb un ritme innat que ja el transmeten parlant, pantalons curts masculins de tots els estils i per a qualsevol moment, bicis al davant de busos carregats de tot tipus de personatges, un idioma spanglish com no es pot veure enlloc més en el món, figurins i figurins com no hem vist en 10 mesos pasejant amb uns telons i uns vestidets…, rascacels a una Downtown encarant un Atlàntic calentonet, tempestes estiuenques que refresquen un ambient calorós a tots els nivells, un art Déco que et dóna un bon rotllo com en pocs llocs del món, cossos masculins fibradíssims buscant l’admiració femenina, motos sorolloses marcant un pas pels carrers de Miami Beach. Maiami Beach, ui, perdó, Miami Beach!! Un oasis dins estats units. Una ciutat amb els típics contrastos amercians, amb modernitat però amb un toc d’imperfecció que caracteritza aquest país americà. Amb una barreja de normes de seguretat amb despreocupació. Amb un mix de cordialitat extrema i bon rotllo, i tocs de deixadesa. Això sí, amb una tradició i arrelació a una història marcada per la presència d’una multitud llatinoamericana. Amb molta menys gent obesa de la que pots veure desafortunadament a molts altres llocs d’Estats Units. Gent amb ganes de viure de forma equil·librada, disfrutant de l’esport, de l’aire lliure, de l’entorn i d’una festa sense fi. Els meus sogres, novament, testimonis d’aquest espectacle visual que tant recorda a les nostres visites sense nens a Eivissa ambels amics. Un paradís del show off, de l’excentrisme, de la festa!!! Tu ya sabe, marujita!!! De mans dels nostres dos petitons, un Bernat radiant amb ganes d’arribar al petit apartament per disfrutar d’uns moments de jocs amb els avis. I una Abril, vestida de princeseta, amb els seus collarets i braçalets i amb les seves ungles pintades per la iaia a joc amb les seves lluents sabates. Moments entranyables amb els avis que quedaran gravats al cor per sempre més.