Ja teníem ganes de sortir de Nang Rong i seguir el nostre viatge ple d’activitats, a la recerca de noves experiències. La següent parada, Elephant Village (Poble elefant). 2 hores d’un bus amb música a tope ens deixa a Surin, ciutat propera al nostre destí. Aprofitem la parada per fer un esmorzar-dinar-cafè i estirar les cames, abans d’emprendre un trajecte d’una hora i mitja amb un nou tipus de vehicle que encara no havíem provat durant aquest viatge. Un tipus de camioneta dels anys 60 amb seients als laterals utilitzada per al transport públic, amb una vaca superior per carregar el què faci falta, decoració exterior totalment asiàtica i ventilació lateral (ja que va destapada). Molt millor que qualsevol minifurgoneta a rebentar amb l’aire acondicionat a tope. Tot i això, durant el trajecte, hem trobat a faltar alguna mascareta de les que porten els locals i deixar d’inhalar el fum negre carbonitzat que desprenia el nostre “catxarro”. A l’arribada prioritzem per trobar una habitació en alguna de les cases que ofereixen servei d’acollida als turistes. El xòfer, tot aixerit, ens deixa just al davant d’un col·lega que intenta “enforancar-nos” a les golfes de casa seva. Després de veure la part superior de la vivenda amb obertures per tot arreu, telaranyes dignes del Halloween de Port Aventura i amb un llit amb més pols que la pedrera de Gironella al mes de juliol, decidim unànimament marxar sobre el maleter destapat d’un cotxe pickup i dirigir-nos a l’entrada del poble on fan el show turístic d’elefants per tal de trobar algú que parli mig anglès,aquí al poble ens costa, i ens pugui orientar per aconseguir alguna oferta més higiènica. Solució just al davant de l’entrada del recinte dels elefants amb unes habitacions situades darrera un restaurant, senzillíssimes però ben tancades i netes sobre d’unes pilastres de fusta. No volem veure com se’n va el dia sense endinsar-nos al poble i començar a veure elefants per tot arreu. Elefants i elefants… amb la seva calma, el seu moviment tranquil i pausat que transmet un sentiment ambigu, tan imponent com relaxant. Un poble rural, molt rural, amb una vida centrada en fer créixer, cuidar, domar i comercialitzar elefants. Un modus vivendis que no havíem vist mai encara, on el bestiar és l’elefant. Cada casa té els seus exemplars que cuiden i alimenten, buscant algun dia tenir la recompensa en la seva venda pel sector turístic. Grangers amunt i avall transportant canyes de sucre per poder-los alimentar (mengen una mica més que el Bernat), altres portant-los a passejar, o senzillament convivint amb les bestioletes als baixos de casa seva. Una vida diferent, molt diferent. O igual, molt igual a la d’un altre pagès tailandès, l’únic que enlloc de pollastres, porcs o vaques hi tenen elefants. El Bernat no ha desaprofitat el moment per alimentar-ne a un parell que buscaven afamats les branques llargues, verdes i sucoses que els hi acostava el nostre petit rosset.L’Abril també buscant un contacte amb els elefants més petitons, els que no la passen d’estatura, els que es mouen com petits grans “teletubbies”.Curiós fixar-se amb els detalls d’un animal tan omnipotent, amb ullals blanc grandiosos, ulls petitons i foscos, boca desdentegada i allargada, una trompa àgil i bellugadissa, uns dits grossos i rodons, una pell més tova del què sembla i amb quatre pèls sobre el cap fent un serrell mig cap pelat força curiós. Per tenir-los controlats no els queda més remei que lligar-los amb cadenes als peus, oprimint per moments la seva vida domèstica abans dels continus passejos pel voltant del poble, camps i rius. Ara, a les 22:05 escric aquestes quatre línies mentres sento els crits, les veus greus i desproporcionades d’aquest animal tan ferotge, les roncades llargues i desenfrenades d’un ésser content de viure en el seu millor habitat, rodejat d’altres amb la mateixa intenció, la de compartir una nit fresca de gener. L’individu més popular de les valls planes de l’est de Tailàndia, el cantant borratxo i feliç de Karaoke. Per cert, récord de pressupost diàri. Hotel, esmorzar, dinar, bus, camioneta, sopar, … tot per menys de 10 euros per cap.