El despertador sona molt d’hora per començar un dia molt esperat. S’està tot just fent de dia i agafem un taxi a les 5:45 per anar a l’aeroport i esperar als avis de St. Joan de Vilatorrada. Els nens estan ja molt espitosos i contents de la visita dels seus avis, dels seus inseparables avis durant els seus primers anys de vida. Els esperàvem en una part de la terminal quan un passatger ens ha indicat una altra porta de sortida. Allà, asseguts feia tot just 5 minuts ens esperaven, mentres el Bernat ha començat a córrer com mai i a cridar-los obrint més els braços que el “Cristo Redentor”. L’Abril al darrera il·lusionadíssima mig saltant i sense saber a qui dirigir-se primer. En aquests moments no feia falta coliri per humitejar els ulls, les sensacions eren molt especials i intenses. Abraçades fortes i llargues només interrumpides per mirades curtes de reconeixement per tal de poder tornar a estrènyer fort les espatlles de l’avi o de la iaia. Al costat, tots dos (Karina i jo), mirant aquesta explosió de sentiments, aquesta demostració d’estimació i de compenetració que la distància no pot separar ni esborrar. Benvinguts avis!!!La seva arribada ens ha fet planificar amb antel·lació la part inicial del nostre recorregut per tal d’aprofitar al màxim la seva estada al nord de Vietnam. Algunes reserves d’hotel, informacions vàries sobre possibles destinacions interessants, bitllets de bus i de barca per arribar a Cat Ba per veure la Bahia de Halong, estudi de distàncies entre punts turístics, … En un viatge de 8 dies hem d’intentar lligar-ho sense dies en fals… Vaja, com una agència de viatges receptora. Els avis, només arribar, ja comencen a notar el canvi cultural i les diferències clares i evidents entre Catalunya i Vietnam. Uns avis entusiasmats i amb ganes de disfrutar d’aquesta experiència. Per una banda, conviure hores i hores amb els seus nets de Callús-Santpedor (ben bé no sabem d’on…), i omplir-se de sensacions en aquest lloc tan diferent del planeta. Ells ja han fet molts viatges per Europa i Estats Units, i un a Egipte, destinació que ja van poder veure un estil de vida molt diferent. La seva adaptació al lloc ha sigut sorprenent i admirable, atravessant carrers plens de cotxes, motos i busos sense semàfors ni ordre circulatori, menjant cloïsses i cargols de mar en una bruta vorera del barri antic de Hanoi asseguts a uns petits taburets de plàstic que inunden tots els bars de la ciutat, fent els seus forts cafès als bars locals, o senzillament esquivant el pas de venedors ambulants. Uns avis amb molta canya i predisposats a disfrutar d’aquesta aventura en família. Avui, en ple “Jetlag”, dia tranquil per “Old Quarter”, cafè en una cafeteria d’un palau, passeig en un buggie elèctric, migdiada, sessió de “caballitos” pels “peques” i visita d’un parell de temples budistes. Aquests són molt interessants ja que tenen influència xinesa i en molts d’ells ofrenen cerveses, Coca-cola, i tot tipus de serveis varis pel benestar del seu beneït. Demà ja tenim una agenda bastant més plena visitant el French Quartier, l’Hotel Imperial i el seu paper durant la guerra,el museu de la dona, el temple de la Literatura,el night market i l’espectacle estrella de Hanoi : els water puppets, dia intens! GRÀCIES per venir avis!!!