Deixem enrera Hanoi, només per uns dies, i ens dirigim cap al nord de Vietnam, just a la frontera amb Xina, per visitar una de les regions  més rurals del país. Hem escollit el tren com a mitjà de transport, no tan freqüent en els nostres viatges. De fet, passar una nit al tren només recordem al sud de l’Índia, on vam gaudir de la companyia d’unes quantes cuques al nostre vagó, de Cochin a Bangalore, quan encara no tenia ni cabells blancs ni arrugues. La sortida de Hanoi ha sigut increïble!!! Si la ciutat es veu caòtica des de l’asfalt, es veu primària des de la via. Una via que quan l’havia vist per la ciutat em pensava que ja era intransitada. Una via que atravessa carrers estrets enmig de la ciutat, gairebé tocant vivendes per banda, tallant l’intens trànsit de la contaminada ciutat, i oferint un paisatge bastant precari amb una realitat més que simple i bàsica per una grandíssima majoria de hanoiencs. M’ha quedat gravat a la memòria, enmig del miler de vivendes, un apartament de planta baixa, just tocant a la via, d’una habitació amb el frigorífic, la moto, un matalàs prim al terra i una porteta cap a una altra sala (que tan podia ser el lavabo-cuina com una segona habitació amb 4 o 6 o 10 persones més); també un pis sense finestres amb dos mantes al terra i una parella conversant mig estirats apunt de dormir; un pis mig destroçat amb una pantalla plana (és com començar la casa per la teulada), pisos i pisos amb condicions higièniques bastant bàsiques enmig d’una desurbanització preocupant. Aquest país va ser molt castigat per les contínues conquestes per part dels xinesos (el recepcionista del nostre hotel ja ens ha demostrat la seva animadversió cap els xinesos, dient que els han intentat conquerir en una dotzena d’ocasions durant la història), colonitzacions dels francesos, batalles contra els japonesos i la guerra amb els americans dels darrers anys. Parteixen doncs amb desavantatge i amb molt més desgast respecte els seus països veïns, com Xina o Malaysia. Veiem una societat jove canviant i amb ganes d’arreglar el país. Un país que ho necessita i que està desitjant fer passos de valent per millorar les condicions de vida de molts dels seus habitants. Pràcticament tots els carrers de la capital (a excepció d’algun barri residencial concret, el barri de les embaixades o el “French Quarter”) són estrets amb circul·lació densa, cases brutes per fora per la contaminació, i majoritàriament poc higièniques o netes per dins, milions de cables penjant pels arbres o pals malmesos. Contràriament vesteixen de forma elegant i neta, donant molta importància a la seva aparença personal en la seva vida social i lluint un “show off” vital per demostrar un suposat status. Per exemple, es poden veure numerosos casaments “a lo grande”, amb ganes de demostrar als amics i familiars que “aquí hi ha pela tu…”.Els joves de la capital ja busquen un estil de vida diferent al dels seus pares marcant un canvi generacional important. Un clar exemple és la taxa de natalitat que s’ha rebaixat a la meitat en qüestió de 20 anys,o el número creixent de motocicletes que contaminen diàriament aquesta intensa ciutat. Si aquest ritme de vida segueix pujant i les motos es converteixen en cotxes es trobaran amb un problema important de saturació viària.Els nens i la Karina ja dormen a les estretes lliteres del compartiment que hem agafat per nosaltres (tot un luxe) després de netejar-nos les cames i braços a la pica de l’estret lavabo del tren, treient tot el color negre de la contaminació de la ciutat. Sembla impossible, però cada dia treiem “ronya i ronya negra” del fum i polució de la ciutat. Un problema greu pels habitants d’aquí que podran tenir en alguns anys problemes respiratoris importants. Ara ja són les 23:30 i gràcies a les classes repetidíssimes de mecanografia del “Maestro” (per altra banda super efectives) encara puc estar escrivint enmig del sacseig continu del tren que ens deixarà prop de Bac Ha (població amb una riquesa ètnica important, o això diuen…). Bona nit i a fer nones al tren… que demà a les 06:00h ja arribem… El Bernat estava super emocionat de dormir al tren! Fins ara la parelleta més fotografiada del sud est asiàtic estaven acostumats a barques de tot tipus, busos, carros, cotxes i avions. Ara els hem introduït un nou element de transport que segurament s’anirà repetint al llarg de la nostra visita al Vietnam. Emocionant!!!