Al matí, mentres els nens dormien, he donat una volta per Ubud per intentar trobar un allotjament més econòmic i menys sorollós. La piscineta estava molt bé però teníem ganes de trobar un allotjament local. Aquí està ple de “Homestays” on pots compartir la vida quotidiana d’una família en una de les seves estances en forma de temple, i amb patis interiors i jardins amb fonts i ofrenes. Després d’una recerca exhaustiva, he aconseguit una d’aquestes fenomenals casetes decorades amb relleus, pilars de fusta sota un porxo de palla, estàtues hindús, figures sagrades, jardins i soroll d’aigua de les fonts … Dormim en aquest petit temple de la foto.Un allotjament llunyà dels carrers sorollosos principals, amb wifi (per la Karina), amb un caire totalment familiar i autòcton, i a un preu econòmics de 18 euros/nit amb esmorzar inclòs per tots 4 i el cafè i te sempre a punt. A més l’habitació per fi disposa de dos llits dobles, fet que agrairem després de moltes nits seguides amb un de doble i un d’individual. La vivenda de la família comença amb un petit pòrtic que obre el camí a tota una sèrie de passadíssos amb petites construccions en formes de torres, pòrtics, parets decorades, … plenes d’ofrenes i barres d’encens. A la part central, dues construccions baixes, una d’una planta amb la nostra habitació i una segona amb dos pisos per a dos hospes més. La família (entre germans, cosins germans, tiets, nebots, avis, … uns 20 en total) viuen conjuntament al darrera d’aquest espai. Just a l’arribar tots 4, el noi jove de la família que domina l’anglès ens torna a ensenyar l’habitació, i tot seguint la conversa reposadament i cordialment hem descobert una mica més de la seva cultura. Per exemple, sota la pedra situada just al davant-esquerra dels quatre graons del nostre petit temple, hi ha enterrada la placenta de la seva filla, reencarnació del seu tiet difunt. Un altre membre de la seva família (crec que la seva tieta), ha començat a repartir ofrenes (una base amb fulles omplertes d’arròs, picat de cacahuet, coco i pètals de flors) per tots els racons del pati.Mentrestant, una altra dona estava preparant la següent ronda d’ofrenes pel dia següent. La casa és gran, i el número de llocs sagrats és múltiple. L’espiritualitat és un pilar fonamental i bàsic per la seva vida, i bona part del seu temps el dediquen a omplir la seva ànima de sentiments i emocions. Ara mateix, a les 00:00h, tenim un concert d’òpera protagonitzat pels gossos del veïnat. Inclús el gos de la casa, l'”Aqua” assegut just al silló de bambú del meu costat, ha marxat per saber un pèl més de l’esdeveniment. En només 30 segons ha tornat al seu lloc, relaxat, al meu costat i sota les figures sagrades de colors en forma de pollastre (intocables pels clients de la casa).A la tarda hem visitat una de les atraccions estrella de la zona, el Monkey Forest Temple. Un conjunt de temples hindús situats al bosc i que comparteixen protagonisme amb uns macacos entremaliats, juganers i a vegades “pícaros”. L’espectacle ha sigut de primer nivell. Milers de monos protegien els temples de l’arribada de mals esperits. Uns jugant pel terra, altres inentant aconseguir menjar de les bosses dels visitants, altres senzillament observant, o descansant al terra estirats, o netejant-se el pèl o inclús un “Nacho Vidal” amb una colega mirant cap a Lleida. Realment sorpren per la dualitat del lloc: temples preciosos enmig d’un bosc i primats compartint el seu espai habitual amb humans. El Bernat ha sigut partícep per un moment de l’espectacle. Estava assegut per casualitat al costat d’un petit mono quan un moviment no esperat ha provocat una reacció a la defensiva de la mare mona en senyal de protecció. Un dia com avui els nens no han parat de jugar i jugar. Sobretot quan no hi ha una fulla de ruta clara per part nostra amb activitats definides dins d’un cert horari, els “petitons” van agafant el seu terreny i els jocs se succeixen sense fi: “El vaixell a la piscina”, “Lladres i policies”, “Trens”, “Senyoretes i nens”, “Dibuixos varis”,… Això si ho acompanyem amb les quatre classes que els intentem ensenyar (gràcies a les indicacions de tot l’equip directiu i de professors de l’escola Juventut de Callús) acaben passant hores i hores i hores… Sobretot quan estàs en un indret totalment diferent, on només aixecant el cap i mirant ja gaudeixes de noves sensacions. I Bali és un d’aquests llocs, on prendre un te amb família al pati d’una homestay tot contemplant les ofrenes de la tarda és un moment únic i quasi espiritual.