Algunes llàgrimes enmig d’unes sensacions que es transmetien amb les mirades i amb les llargues i fortes abraçades, amb poques paraules, amb rialles obertes, amb emocions que sobresortien entre exclamacions d’alegria. Una arribada tan intensa com esperada, amb els nens volant abraçats a uns avis totalment entregats per aquesta segona trobada, 4 mesos després. Primer un i després l’altra, i a l’inversa. És molt maco veure com s’abracen avis i nets amb una explosió de sentiments difícil de comparar. Ja a l’arribada, dient un fort Hola!! familiar i un Hola!! a un nou país, Sri Lanka, apunt per ser explorat per uns avis amb molta energia per fer carretera i manta i anar a visitar el primer Patrimoni de la Humanitat d’aquest nou país del viatge, el golden temple de Dambulla. Un petit, preciós i místic complexe religiós ubicat en unes coves al capdamunt d’una muntanya de pedra negra, plena de monos macacos, i de vigilants vestits de blanc amb les antenes posades tot controlant a una família contenta i «esberada» amb tantes ganes de veure un monument com de jugar a pilla-pilla amb els nens.No es podia defraudar a uns avis de Sant Joan, acostumats a un alt ritme de visites i activitats en els seus viatges. El lloguer d’una furgoneta amb conductor,per un cost impensable per als europeus,ens permet marcar un ritme turístic d’Indurain en els millors temps. Carreteres envoltades de boscos densos, amb moltíssimes palmeres, grans arbres formant uns espais verds només trencats per uns preciosos i escalinats camps d’arròs grocs apunt de segar.Pel camí, pobles rurals amb moltíssimes cases amb el seu encant,majoritàriament amb un bo nivell de vida,sobretot si ho comparem amb els llocs d’on venim, grangers cuidant els seus terrenys, dones amb els seus lluents vestits caminant pels enfangats camins, nois amb velles bicicletes, tots envoltats per una naturalesa salvatge i plena de vida animal, alguna zona ja més urbana als voltants de Kandy (segona ciutat del país) rodejat de pobles interessantíssims amb una barreja cultural al·lucinant (dones hindús passejant amb el seu sari i tika (marca roja o negra gravada entre les celles), budistes amb el seu loggyi, catòlics amb texans, i homes musulmans amb la seva blanca Taqiyah (tipus de gorra rodona blanca), mentres que la majoria de noies musulmanes vestides de negra, algunes d’elles inclús amb niqab. Finalment, Polonorawa, el segon Patrimoni de la Humanitat, una de les tres ciutats antigues dels diferents imperis singalesos gairebé mil·lenaris que ens deixa una bona mostra dels temples més importants i del palau reial de l’antiga capital. Avis amunt i avis avall, nens amunt i nens avall, per la dreta, per l’esquerra, temple per aquí, escultures per allà, alguns frescos, calor i plugims, refrescos i sucs de taronja verda, cocos, rotis, monos, iguanes, passejades entre locals i monjos budistes, palmeres, imatges de buda, … Un entorn preciós que fa recordar a l’únic i incomparable Temples d’Angkor. Una dotzena de restes arqueològiques amb un atractiu cultural incontestable però amb un cost econòmic injust pel turista. El govern grava preus abusivament caríssims pels estrangers que desitgem visitar cada un dels monuments o zones arqueològiques del país (els locals tenen preus infinitament inferiors). Com per exemple, els 20 euros de l’entrada d’avui a la roca de Sigirya. El lloc és imponent, elegant, majestuós, i inclús amb la pluja i els sogres romàntic. Una immensa muntanya rocosa de forma rectangular enmig d’una extensa vall va ser el lloc escollit per un rei singalès per ubicar-hi la seva residència reial. Amb un camí accentuat de pujada, deixant enrera una part de les ruïnes de l’antigua capital, enfilant-se roca amunt per descobrir uns frescos d’una cova penjada al mig del no res, camí del cim, marcat per unes gegantesques potes de lleó que donaven l’entrada a l’escalada final cap al palau reial. Amb un entorn verd i ric, de naturalesa amb boscos frondosos i aigua abundant en els múltiples llacs naturals, acompanyats d’un ruixat tropical mentres ens recollíem com podíem sota la immensa pedra del lleó. Allà al mig de la pujada, el rei i la reina (avis), el princep i la princesa (Bernat i Abril) i uns servents (Karina i un servidor com a «xerpa»), compartint uns moments de tranquil·litat mentres es prenien decisions importants de la dinastia Solà-Sobré-Flotats. La petita princesa, amb veu decidida, centrava el seu discurs amb la seva voluntat de disposar jocs dinàmics per a la propera baixada a la poblada vall. El petit príncep, tot meditant, confirma la seva intenció d’organitzar un torneig competitiu de gladiadors. El rei, donant ordres sobre la imminent importació de nou tabac provinent de noves terres conquerides, per tal d’assegurar la seva dosis diària de Rosly i poder seguir degustant el seu principal i desitjat luxe diari. La reina, contenta com sempre, buscant el benestar de la família. Mentrestant, la servent de la família reial i un xerpa servidor observant un paisatge romàntic i salvatge entre boscos, selva, núvols, ruixats i boira. Un moment preciós en un entorn únic. Pel camí, aconseguim amenitzar la vetllada reial amb un espectacle improvitzat d’un encantador de serps. Minuts abans d’un primer ensinistrador, aquest cop de lizards gegants afamats a la recerca de peixets de riu. Gràcies per venir!!!!! Avui fa 7 mesos que vam començar aquest gran passeig familiar pel món!!!