El sol comença a caure darrera els arbres de l’esplanada de l’est de Tailàndia. En el fons ja comencen a sortir tot tipus de tonalitats grogues, taronges i vermelles. Les sombres de les canyes de sucre dels camps del voltant i de les palmeres s’allarguen fent difícil trobar uns rajos de sol cada cop més escassos en l’entorn. Els colors brillants desapareixen i els tons grisosos amb la pols dels carrers agafen més protagonisme. Mentrestant, tots quatre calmats, reposant tranquil·lament fent les classes als nens en una taula de pedra, als baixos d’una casa rural asiàtica alçada per pilars, enmig d’una multitud d’eines brutes i inutilitzades, bicicletes velles i amb les rodes punxades, ampolles de plàstic buides, gallines passejant, alguna sandàlia mig enterrada, algun pneumàtic rebentat, un penjador amb estenedors plens de roba, una antena perabòlica, telaranyes grans i frondoses en un sostre que dóna als baixos de la seva vivenda, un foc a terra de llenya cohent l’arròs per sopar, i pols, molta pols. Un ambient rural fascinant pels nostres ulls i típic del sud-est asiàtic, si no fos per un diferencial especial i únic, la presencia de centenars d’elefants al nostre voltant. Un ambient tendre i solemne que permet al Bernat llegir el conte «Els músics de Bremen» entre elefants, premi al millor dibuix que va guanyar la cosineta Judit! Uns elefants cuidats i ensinistrats per les famílies del poble. Un «modus vivendis» gairebé únic en el món. Un lloc especial, on aquests grans exemplars comparteixen amb total normalitat la vida quotidiana d’un poble extraordinari per ser el que compta amb més elefants domats de tot el planeta. Una població enclavada (no per casualitat) en un dels països amb més elefants salvatges d’Àsia, vivint en llibertat en parcs nacionals i zones muntanyoses majoritàriament frontereres amb Laos i Birmània. La modernització ha provocat que l’elefant com a animal domèstic sigui massa costós i poc rentable en la vida rural. La seva utilització en el sector turístic és la única alternativa a una amortització llarga i difícil. Una noia japonesa que està fent un doctorat durant un any en el Elephant Village (tranquil·la i relaxada segur que està la noia…) ens ha explicat la realitat d’aquest animal en la vessant domèstica. Històricament, fins arribar a l’era moderna del motor, l’elefant havia sigut un animal poderós, que havia ajudat a les ètnies locals a treballar el camp, transportar mercaderies i inclús ajudar a combatre l’enemic. Ja en l’època de la industrialització i fins fa tot just 10 anys, els habitants rurals els utilitzaven com a reclam turístic per tot el país, buscant una rentabilitat difícil d’aconseguir. Ja en els últims anys, la defensa dels drets d’animals i les conseqüents dificultats de compaginar la vida d’aquests grans animals en centres urbans i turístics, va fer decidir al govern de potenciar la vida d’aquests grangers-entrenadors d’elefants. Van entregar-los terres suficients per poder-los alimentar i fer sostenible una vida dura i gairebé obsoleta. Programes paral·lels d’ajuda, campanyes de voluntariat, estudis científics i especialitzats sobre aquest gran mamífer, dónen més possibilitats a un tipus de vida precari i poc remunerat. Només algunes sessions en els espectacles que ofereix el poble, algunes passejades a turistes, lloguer de l’animal en festivals concrets o alguna venda esporàdica d’algun exemplar en el sector turístic, fan possible obtenir algun profit del continu i voluminós manteniment de l’animal terrestre més gran del món (a excepció de l’elefant africà). Un exemplar de 40 anys només necessita uns 100 kilograms de vegetació. Per cert, avui gran «comilona» sobre uns taburets al mig del carrer amb un «Hot Pot» (entre fondue i graella amb foc a terra) de porc que hi cantaven els àngels. El gos de la casa ens protegia mentres el Bernat i l’Abril devoraven uns talls de filet increïblement bons. El pressupost total del dia amb passejada d’elefant inclosa ha sigut de 47 euros per la familia de 4 catalans riallers (habitació, esmorzar, dinar, sopar, gelats, cervesa, cafès, entrada a l’espectacle d’elefants que hem repetit 2 vegades!), vaja, uns 9 euros per cap.