Lombok és una joia a punt d’explotar. Ens fa pena deixar el país, la seva gent, els paisatges, les platges, … Tot i allargar la nostra estada a Gili Air, hem pogut passar 5 nits a Lombok, combinant una primera estada a Senaru (població de muntanya) i a Kuta (localitat costera del sud de l’illa). Després d’acomiadar-nos de Senaru, amb un darrer partidet de futbol del Bernat a primera hora del matí amb els seus col·legues, atravessem l’illa amb un recorregut de 4 hores amb un cotxe amb xòfer.El recorregut d’uns 38 euros ens permet tornar a assaborir una illa tropical, més seca que la de Bali, i amb un tipus de vida molt diferent al nostre. Com més al sud més àrid es torna el paisatge, fins arribar a Kuta-Lombok (molt diferent de Kuta-Bali que és una Lloret de Mar, principal destinació turística de Bali destinat principalment pels australians «fiesteros»), objectiu imprescindible pels surfistes. Sabíem o intuïem que seria una destinació menys turística, però no ens pensàvem, ni de bon tros, amb el què ens trobaríem…Una població petita, dedicada al turisme però mantenint el tipus de vida de la resta de l’illa. Cases de fusta, bambú i de palla, bestiar per tot arreu i una atmòsfera molt agradable, tranquil·la i propera. En altres paraules, es pot definir com un lloc autòcton o autèntic. Uns quants hotels i homestays ens permeten aconseuir una habitació sense problemes, uns quants restaurants, punts d’informació pel turista, botigues de lloguer de material de surf, tot enmig d’una població amb un estret carrer esfaltat amb vorals de sorra bruts, plens de gossos, cabres, gats i vaques. Al darrera del carrer principal, amaga el millor del poble, una cala amplíssima i preciosa, boníssima tant pel surfista com pel banyista. Les onades es trenquen a uns 500 metres de la sorra, habilitant una amplíssima zona d’aigües tranquil·les pel banyista. Just a la platja de fina arena blanca, s’encara una primera línia de mar amb els lavabos, galliners i part posterior de les barraques que ofereixen els serveis al turista. Sorpren veure una platja preciosa plena d’animals pasturant o «piulant», compartint espai amb algun turista solitari i 100 venedors de collarets o faldilles. La platja és preciosa, i se’ns fa difícil comparar-la amb alguna altre que haguem estat.Poden recordar aquelles amples cales de Cantàbria… però amb palmeres, grans formacions rocoses que divideixen la platja en cales més petites, un clima tropical, un ambient relaxant i un mar grandiós d’aigua calenta i radiant, trencat en l’horitzó formant onades gegants, perfectes pels surfistes. El lloc és únic i està apunt de ser inundat per noves instal·lacions més modernes i més còmodes pel turista… això sí, que farà perdre aquesta essència tan especial. Aquí s’auguren uns anys de creixement a l’espera d’arribada de noves inversions i de nous turistes (sobretot Australians i Xinesos).La finalització del nou aeroport i l’arribada de nous vols internacionals prometen un futur de millora en aquesta zona (situada just a 30 minuts de l’aeroport). Una millora altrament necessària per el precari ritme de vida de bona part de la població. La nostra visita d’avui a una platja situada a 10 kilòmetres ens ha fet seguir veient i palpant la pura realitat del país, i de l’illa. 10.000 metres de «sotracs» continus en una carretera mig d’asfalt i mig de sorra (fang a l’època de monzons), amb pujades i baixades contínues provocades per cada turonet del camí, i talls continus provocats per les irregulars, desorganitzades i insuficients obres de millora. Uns 40 minuts de bots i bots enmig d’una zona molt rural i amb unes condicions de vida molt bàsiques. Pel camí una mina de diamants amb un promig de 30 morts anuals, múltiples petits locals de fusta i palla amb màquines casolanes de fabricació de maons, algun pastor amb vaques, i un bosc sec semi-desèrtic. Un entorn molt bonic i especial per a una zona costera amb 30º de gener a desembre.Algunes immobiliàries ja s’estan fregant els dits amb el continu augment de preus dels solars… Per exemple, als voltants de Kuta ja han arribat els francesos d’Accor amb un primer resort Novotel «high level». Habitacions de 150 a 300 euros la nit. Un lloc de luxe en un entorn isolat i únic. Pròleg d’una novel·la repetida en molts altres llocs.Adéu Indonèsia!! Adéu Bali!!! Adéu Gili Air!!! Adéu Lombok!!! Un petit tast d’un país grandiós i que es mereix una altra visita. Potser més endavant quan els nens siguin més grans o solets amb la Karina si ells ja no ens volen seguir, tenim pendent seguir cap a l’est, seguint cap a Komodo fins a Papua Nova Guinea, amb trekkings varis inclosos.

Conviure una experiència d’aquest tipus amb la millor companya de viatge i amb els teus fills de 3 i 5 anys és molt especial. Cada dia vius noves sensacions i les comparteixes intensament amb ells. Viatjar ja és un espectacle continu pels nostres ulls, i si li afegim dos «barrufets rossets» que desperten rialles per allà on vas encara és més gratificant. La majoria «d’occidentals» tenim una sort increïble de poder viatjar per bona part del món ( molta gent pot viatjar per molts països per un cost molt raonable durant les seves vacances, no cal un any però si es treballa i t’agrada viatjar i entra dins l’ordre de prioritats, et pots permetre el gran luxe d’agafar un avió i conèixer Europa o altres continents). Desgraciadament, bona part de la gent d’aquí Indonesia no poden dir el mateix malgrat treballin. El seu nivell salarial, les seves condicions contractuals i la feble moneda no els permet poder conèixer nous països. Això és un fet que hem parlat amb ells a vegades, i ens entristeix, encara que espero que aquest fet els canviï en un futur pròxim gràcies a la dinàmica creixent dels països asiàtics. Cada vegada estem trobant més xinesos que viatgen.Els nens no paren de buscar jocs i compartir-los amb els pares, amb el germà o amb el primer que troben. El Bernat s’està obrint moltíssim,a vegades massa i tot! Juga amb els cambrers dels restaurants, va sol als recòndits lavabos bruts d’allà on anem, para les carrosses de cavalls simulant un policia, es relaciona amb altres nens de l’entorn, … accions molt positives tenint en compte el seu caràcter responsable i prudent. Creix i creix sense parar. És un plaer poder veure com evoluciona, tant com a persona com a viatger. Ha millorat molt nedant, comença a llegir amb més soltura, a sumar xifres amb desenes, es renta les dents amb el pasta de dents d’adult, estableix alguna petita conversa en anglès i el què és important, s’adona diàriament de la importància de l’idioma internacional per excel·lència i li agrada parlar-lo!! …L’Abril no es pot obrir més ja que sinó… El seu «desparpajo» continua sense límits i cada cop va entrant més en raó el què abans era «marranada». La seva inocència es barreja amb activitat i «pilleria», barreja explosiva en un entorn totalment diferent al de casa però a la vegada també igual. Les seves cares reflecten ràpidament el seu estat anímic i ens ajuden a intentar fer el màxim de bé la feina de pares (que no és fàcil i més quan estàs les 24 hores amb els fills durant tan temps i lluny de casa, però és increïble). Abans del viatge no sabia nedar i ara es tira despreocupadament a la piscina amb els braços oberts i en planxa, sinònim de felicitat i alegria, reflexe total del seu caràcter. Neda com un peixet i té una capacitat admirable (tenint en compte la seva edat) de submergir-se i aguantar la seva respiració dins l’aigua. Ja comença a reconèixer i escriure els números de l’1 al 9. Bravo Abril!! (com diu la tieta Elena).Tot i desenvolupar el sentit de la paciència, viatjar amb nens (i durant molt de temps) precisa una dosis extra de tranquil·litat que en algunes comptades ocasions es fa difícil gestionar. Diàriament, 24 hores full time, fer de pare, de col·lega i de profe a la vegada no és gens fàcil. Un reconeixement especial als professors que,tot i tenir masses vacances sota el meu punt de vista, em costa entendre com poden fer aprendre a llegir a 25 nanus alhora… La veritat és que Déu ni do… Quan has de fer una feina en concret és quan t’adones de les dificultats intrínseques de la professió. Felicitats als bons professionals de l’educació, que són molts, i una salutació especial als de l’escola de Callús.De totes maneres, les seva alegria i rialles en els jocs recompensen la manca de moments per un mateix o per la parella.35 anys amb esmorzar d’un pastís casolà excel·lent fet de pa «bimbo» amb xocolata, melmelada, i amb trossos de mango i pinya, amb unes 20 tibades d’orella del Bernat (ja que s’ha cansat pel camí), amb un «papa ets molt guapo» amb la veu dolça de l’Abril, amb unes mirades i … de la radiant i única Karina, amb un adéu a Gili Air i un hola Lombok, i el millor desig possible, «Molta Salut per tots». Un record especial en aquest dia 9 d’octubre pels avis de Gironella que no hi he pogut parlar ja que no teníem conexió internet a cap lloc del poble durant tot el vespre. Una abraçada molt forta per tots i concretament avui per la mama (o iaia Dolors de Gironella) !!! L’esforç que fa una mare al moment de néixer el seu fill és increïble… Salut amb una copa de vi local de Senaru!!!, millor dit, moscatell.Per cert, el propietari de l’hotel on hem arribat a Lombok no sap el dia del seu aniversari. A l’època dels seus pares en certes famílies de zones rurals no els registraven i no anaven ni a l’escola. Ell, per la seva voluntat i esforç, va aprendre anglès i li va permetre evolucionar professionalment fins a construïr les seves 4 primeres habitacions, ampliant a l’actualitat el seu petit establiment hoteler fins a 10.