La visita a l’escola de Gili Air ha sigut molt interessant.En aquesta ocasió ens hem presentat a mitja sessió educativa sense cita prèvia ni ningú que ens hagués convidat. L’escola és molt bàsica, amb 6 aules i 9 professors per a més de 200 alumnes. Un amabiliss professor amb un raonable nivell d’anglès ens ha permès poder establir una llarga conversa i aprofundir més amb la realitat del centre educatiu. Mentrestant, els nens s’aixecaven, reien, cridaven, sortien i entraven de l’aula, …Les classes són molt i molt bàsiques i poc netes. El manteniment de les instal·lacions és pràcticament nul. Les aules són molt buides i amb molt poc equipament. De fet, l’únic que tenia el llibre de ciències naturals era el professor, mentres els nens intentaven escriure el què podien en les seves bàsiques i primes llibretes de 0,25 cèntims d’euro.El senyor ha estat amb nosaltres durant pràcticament una hora, deixant de banda la classe que estava realitzant i deixant-nos entrar per gaudir, just abans de marxar, del potent i orgullós cant de la seva cançó nacional d’Indonesia, el seu himne. Just a la sortida, al mig de l’illa, vivendes amb famílies convivint amb el seu bestiar, deixant passar els dies i les nits tranquil·lament, sense presses, sense motos ni cotxes.Les tardes es fan curtes, sobretot sabent que a les 18:00 h ja es fa fosc. La pluja que gairebé diàriament ens visita ajuda a refrescar l’ambient, allargant-se algun dia un pèl més del desitjat. És un plaer aprofitar aquesta petita part del dia per saltar, ballar, córrer i jugar sota la pluja amb banyador mentres els colors del mar varien amb la presència canviant dels densos núvols que tapen totalment o parcialment el sol. Demà marxem sense encara saber el nou destí i aprofitem per veure la posta de sol guapíssima de l’extrem oest de l’illa.Tot i no pondre’s, en aquesta ocasió directament al mar, es gaudeix d’un sol taronjós i brillant amagant-se per darrera Gili Nemo i dibuixant el contorn de la muntanya Gunung Agung, pic més alt de Bali. Inclús el Bernat, deixa el quad de policies per un moment (joguina que s’ha intercanviat amb un nen francès de Foix de 4 anys que han compartit alguns dies d’esbarjo en la piscina de l’hotel), i s’assenta fixament mirant un nou espectacle visual d’aquest inoblidable viatge.Just abans d’anar a dormir aprofitem un dels innumerables «apagons» per mirar al cel i observar un panorama estelar increïble. Aprofitant que estem en una illa, és bo poder fugir a vegades de l’alta contaminació il·lumínica que ens persegueix contínuament i poder observar l’immens infinit. Arribem a ser poca cosa oi???

Ens llevem ja pensant amb l’activitat que ens espera avui. Ahir al vespre, tot just després de veure per l’illa una bici amb cadireta de nens penjada al darrera, vaig aprofitar la meva sessió de running per donar la volta a l’illa i buscar quin punt de venda oferia aquesta cadireta com a accessori. Un cop reservat, just a l’altre banda de l’illa vaig veure un altre lloc on llogaven una bici «superatrotinada» de la mida perfecta pel Bernat. Llest per poder disfrutar d’un dia perfecte per Gili Air pedalant amunt i avall.Només trepitjar l’illa el primer dia t’adones que hi ha dues realitats fàcilment palpables. Una pel turista ubicada principalment al costat de la platgeta, amb tots els serveis per a disfrutar d’aquest paradís de sol i platja. I una segona d’autòctona que resideix pràcticament a l’interior. Cases més bàsiques, bestiar per tot arreu (sobretot vaques, gallines i cabres), alguns pous d’aigua, camps de pastura de propietat enmig de les palmeres, nens jugant pel carrer i molts cidomos cavalcant arreu.De fet, avui quan estàvem parats en un lateral d’aquests estrets camins de sorra delimitats per unes tanques de fusta i palla, hem sentit un fort cop preseguit d’uns crits d’una família, intuïnt que alguna cosa havia passat. Segons més tard veiem un cavall alt i fort tot esberat en plè desenfrè cavalcant a gran velocitat cap a nosaltres. Ens apartem ben just després que la Karina avisés al Bernat que es retirés del centre de l’estreta via, i colpejant una de les bicis el muscolós animal fuig descontroladament camí enllà. Ensurt i poc més…I pla d’acció parlat per si ens tornem a trobar en una situació semblant.Per dinar hem escollit un dels pocs llocs d’oferta casolana del centre de l’illa i compartir un bon plat de noodles, un peixet, tofu i una cuixa de pollastre amb un centenar (o dos) de mosques i una dotzena de gats. Realment, durant el viatge hem menjat en llocs molt bàsics i amb condicions segurament menys higièniques que les d’avui. De totes maneres ens tenia una sorpresa preparada que l’única parella de turistes que hi havia menjant ens ha desvelat just abans de començar: «I have ever eaten in a place with so many flies!!» (Mai havia menjat en un lloc amb tantes mosques!!). De fet, entre les nostres amigues voladores i els nostres inquilins felins, aquest cop sí que ens han donat el dinar. Tot i això, com no, el menjar estava molt bo i ens ho hem acabat tot. Amb alguna discussió pel mig però…Un cop acabat tornem a agafar les bicis amb més força que mai per emprendre la segona etapa del nostre tour de Gili Air. El mallot groc, Bernat Solà, ha encarat tota la jornada amb atacs continus per escapar-se del grup principal i ha desafiat al rei de la muntanya en els ports principals. Com no, ha acabat emportant-se la victòria, tot i que encara no li hem fet el control anti-doping. Mentrestant, la Karina ha sigut la campiona del mallot verd de la regularitat, excel·lent amb els seus moviments, anticipant-se als cavalls, i marcant un ritme continu esperançador per a la general. L’Abril portava la càmara al darrera i filmava l’etapa reina mentres el seu pare es passejava per sobre dels bassalts provocats per la tempesta de la tarda. Una pluja que ens ha permès relaxar-nos en un dels numerosos bars que hi ha a la part sud-est de l’illa (l’altre extrem d’on estem allotjats). Sota una teulada de bambú i abrigats amb tovalloles hem deixat passar la tempesta mentres preníem un Ice Nescafe i el Bernat llegia ja més fluidament el repetit conte dels porquets i el llop. Els nens desperten somriures de la gent en tot moment i fan que en molts casos el viatge sigui inclús més fàcil. El seu caràcter obert i extrovertit provoca diàlegs més alegres i naturals, dinamitzant encara més l’agradable caràcter dels giliencs. Viatjar amb nens pel món comporta òbviament menys temps lliure, o menys moments de relax o per la mateixa parella, o … Ara bé, obre portes a situacions més familiars, properes i divertides. Avui hem conversat curiosament amb dues dones embarassades de 8 mesos que en pocs dies deixaran l’illa per anar-se’n cap a Mataram (capital de Lombok), on hi ha un hospital amb més condicions. Una d’elles, ens ha comentat que igual deixa de viure a les gili perquè vol que el seu fill vagi a l’escola cada dia. Ens comenta «Aquí entre la platja, la sorra i els amics a vegades s’oblida d’anar a l’escola».

Ens llevem sentint les onades del mar i mentres esperem que el nivell de l’aigua pugi una mica més, esmorzem per agafar forces per un nou dia al paradís. L’aigua puja i puja, mentres fem llegir al Bernat el conte dels 3 porquets i li fem resseguir els números de l’1 al 9 a l’Abril. Múltiples blaus i verds insinuen un altre món espectacular sota l’aigua.Enmig de la sorra milions de trossos de corals enduts per l’aigua del mar, mala conseqüència de l’erosió de les pedres i vegetació marina al pas del temps, i també provocats pel maltractament sofert pels múltiples pescadors i turistes que caminem diàriament sobre els corals menys profunds i propers a la platja. Un francès (ex-professor de buceig) que ens hem trobat al resort ens ha comentat que quan va venir fa 10 anys hi havia molts més corals i peixos. Es pregunta com estarà d’aquí 10 o 15 anys… Tot i la seva decepció, m’ha comentat que ha vist una serp d’un tamany considerable mentres feia snorkeling, prova que avui en dia, encara hi ha un autèntic món submarí en aquesta zona.Tot tipus de pedretes de mar d’innumerables formes inunden la platja, convertint-la amb un autèntic aparador de collarets naturals. Cargols vius s’arrosseguen perduts per sobre les pedres artesanals com si busquessin un destí. Ja cap al migdia, els primers grans corals submarins que voregen la platja queden coberts per una fina capa d’aigua d’uns 30 o 40 centímetres, els justos per començar-t’hi a endinsar sense problemes i descobrir l’altre món submarí.Avui, he preferit llogar la màscara i les aletes d’snorkeling per poder entrar encara amb més tranquil·litat i òbviar així algun pas en fals sobre algun animal marí o arisó (experiència ja passada, i sinó li pregunteu a la Karina). Tot just submergir-me i en els primers 100 metres, on encara el nivell de l’aigua arribava just per sobre els genolls, em trobo amb una tortuga. Una tortuga que aquí la consideren de tamany mitjà, aproximadament d’una closca d’uns 60 cms de diàmetre. Després de mitja horeta saborejant la primera part del fons marí al costat de la meva amiga, decideixo entrar mar endins per arribar a una segona part, ja a uns 300 metres de la platja, amb molts més corals i milers de peixos.Peixos de tots els tamanys, varietats i colors, acompanyats per un clapes de sorra blanca i fina tot dibuixant una escena idílica amb multitud de blaus diferents que es multipliquen. Sobretot en el moment de submergir-se girant el cos 360º, assaborint una amplitud infinita que t’ofereix l’aigua cristalina d’aquest imponent mar. Els nens fan les seves classes, així ho intentem durant una horeta al dia. Un dia que se’ns fa molt i molt curt, i que sense adonar-nos ja es torna a acabar mentres el sol s’amaga sota l’horitzó de la següent illa.Les tardes sembla que no existeixin, i els primers dies en cada destí que estem es condensen de noves activitats, sessions educatives, programacions de noves parts del viatge, contacte amb els familiars i amics, jocs pels nens, i la mateixa blog. Avui, dia espectacular amb final feliç, peix sencer fresquet i calamars.Dormir, esmorzar, lloguer equipament snorkeling, sucs varis, dinar i sopar amb cerveseta per 57 euros els 4 (menys de 15 euros per cap). Наслаждайся каждым кадром – переходи вот здесь и окунись в мир эротики. Després de sopar, novament un suquet de fruites sota un altell construït de fusta, bambú, i fulles de palmeres, mentres la lluna reflexa el mar i els cascavells i campanetes dels cimodo repiquen com a música relaxant de fons.