Avui hem sortit de la zona de platges del sud de Bali i ens hem encaminat cap a Ubud, població més cèntrica de l’illa, amb una evident vida més autòctona i amb tot tipus de servei pel turista. Durant la major part del trajecte hem estat envoltats de motos enmig d’embussos continus. Unes dues hores per fer només uns 45 kms. L’illa es veu molt i molt poblada i ens ha fet consultar la seva població i densitat geogràfica. Indonèsia és el 4art estat del món amb número d’habitants i un dels llocs del planeta amb la densitat de població més elevada (sobretot a l’illa de Java i també a Bali i Lombok). El recorregut ha sigut com una cursa de tortugues enmig d’un formiguer impracticable de boges motocicletes buscant el primer forat disponible. Al voltant, cases d’una planta amb serveis de tot tipus i amb algun Mcdonald’s a les cruïlles importants. Alguns comerços elitistes aprop de la ciutat que s’anaven substituïnt cap al nord per botigues d’artesania, vivendes i temples.
El taxista ens ha expicat que cada casa es construeix el seu propi temple, i el poder adquisitiu de les famílies ve representat per la majestuositat del seu temple. Arribats al poble, el soroll és continu (sobretot pel trànsit) enmig de múltiples perfums d’encens sobresortint dels decorats pòrtics i d’una col·lecció d’ofrenes als peus de les entrades dels comerços. Estàtues decoratives per tot arreu, sobretot indús (religió majoritària de Bali) i algunes de budistes (creença també present a l’illa després de molts anys de convivència durant el primer mil·leni D.C.). Després d’escollir ràpidament un hotel econòmic però amb piscineta, hem donat una primera volta pel poble per tal de començar a descobrir una mica més sobre aquesta cultura tan diferent.
Hem entrat en vàries «Homestay» (com hostals familiars) i és increïble. Després d’entrar sota uns pòrtics estrets decorats barrocament per escultures indús, s’accedeix cap a un nou món, directament cap al temple de la família amb uns patis interiors farcits de torres decoratives i sales de pregàries convertides en habitacions. Només sobrepassar la zona d’accés apareixen els primers membres de la família, que conviuen i comparteixen la seva vida amb la dels turistes, les seves zones d’oració i de culte amb els flashos de les nostres càmeres. En una de les 3 o 4 que hem entrat per saber el preu, hem trobat una família amb la iaia mig despullada amb una tovallola cobrint els seus pits, una noia jove amb un nen mamant, l’avi assentat de forma asiàtica (mig arronsat amb el cul tocant els talons) amb algun rastre de pintura a la cara i amb un tipus de faldilla, i un gos lladrant a l’entrada.
En una altre, just al centre del temple, envoltat també d’habitacions, hem fet una sessió de «Pressing Catch» (lluita lliure) amb el Bernat, on tothom ha pogut comprovar la força desmesurada del petit norueg quan es transforma en superguerrer. Abans de venir a Indonèsia, em pensava que temes tan autòctons i autèntics com les estàtues de pedra, els temples, les ofrenes, els rituals, les persones amb aquestes arrels tan fortes amb la terra i amb les seves tradicions i religió serien només «preparats» pel turista o estarien localitzats en illes molt més llunyanes, i no és així, sinó que ho veus al dia a dia. Veiem que hi ha un culte molt fort a les seves creences, sobretot en la gent més gran. I això és només el principi… Tot just hem començat a olorar l’encens… mentres l’Abril espera al costat de la Karina que li explica els «3 porquets» la meva abraçada just abans de dormir-se…
Welcome to Indonesia!
Acabats d’aterrar a la illa de Bali, esperant començar a tenir sensacions noves tot descobrint un nou país. De moment, dia tranquil a l’hotel per situar-nos, donar classes als peques, algunes d’anglès (es fa el què es pot), alguna sortideta cap a la platja més propera i una mica de repòs per tots plegats després de dies intensos i de molta activitat a Kuala Lumpur, alguna partideta a l’UNO (el Bernat ja és tot un expert mentres l’Abril està aprenent els números i ja en guanya alguna, i no sé com…) i alguna cerveseta (aquí és una mica més barata).
El pressupost diari de 25€ per cap x 4 persones, permet fer alguna activitat més a part de cobrir les nostres necessitats bàsiques d’allotjament i alimentació. Tot i això, el control del «budget» ha de ser rigorós per tal que no ens sobrepassem de la quantitat establerta, i a vegades s’ha de filar prim. Hem arribat a Bali, principal destinació turística del país i illa coneguda per tot occident per les seva riquesa cultural i per les seves platges. Pel què fa a la cultura i tradicions encara hem de descobrir molt i molt, i estem ja «espitosos» per començar-la a viure. Pel què fa a les platges n’hem pogut veure de moment només una de les comptades que disposa l’illa pel banyista i l’experiència no ha sigt res de l’altre món (segurament si tenim en compte que ja hem pogut veure i viure racons molt més entrenyables, espectaculars, isolats, tropicals i paradisíacs a les illes de Malàisia, i en altres llocs del món en altres viatges, és a dir, que el llistó de platges està ja molt alt).
L’hotel el vam escollir per internet utilitzant una web desconeguda per nosaltres i que facilita molta informació sobre allotjaments d’Àsia i filtrant com a criteri de recerca la proximitat a l’aeroport i en zona de platja (asiarooms.com). Aquí vam preferir reservar-ho en anterioritat ja que arribàvem a les 00:00 de la nit i evidentment no donava temps a donar voltes per la illa amb els nens i les motxiles… L’arribada va ser força còmica ja que carregats i cansats com anàvem vam trobar un payo dormint a la recepció i després de dir-li vàries vegades «hello hello» va obrir un ull, ens va mirar, es va girar, i va seguir dormint…A la Karina li va donar per riure tot mirant si hi havia alguna «càmara oculta». Després d’endinar-nos una mica més als jardins de l’hotelet el Bernat va veure 2 noiets joves mirant la tv a una altra recepció i finalment vam poder fer el check in, després que portessin un llit extra d’una altra habitació, que gairebé no passava per la porta,perquè no hi cabíem tots 4 a l’habitació…La guest-house o hotelet d’una desena d’habitacions és molt acollidor, decorat amb tot tipus d’artesania destacant unes figures grans per les zones comuns, una piscineta relaxant, uns jardinets, un portal d’entrada simulant un monument històric, unes llums d’ambient molt estudiades, habitacions amb el sostre de fusta-palla, una banyera a la part interior sense sostre amb alguns detalls decoratius i el que ningú s’esperava : una família de rates convivint alegrament amb el personal de recepció i del restaurant.
La zona on ens trobem està envoltada d’hotels grans i luxosos amb uns preus que tripliquen el nostre budget diari. Els serveis auxiliars per aquesta massa de turistes també segueixen la línia de preus alts. Oferta contínua de tours per la illa, activitats aquàtiques de tot tipus (jet ski, banana split, …), restaurants de peix i marisc, … tot orientat per l’estranger, i ofertat en moltes ocasions en USD$. Aquesta zona recorda molt el final del nostre viatge de Mèxic de l’any passat, on vam poder gaudir de l’última setmana en un hotel «five stars» després de tenir una oferta especial d’un company de la Karina d’universitat, cap de RRHH de la cadena hotelera i partícep també de la manifestació del passat dia 11 de setembre (records per tu Jordi! no oblidarem la nostra estada al super hotel!). Quan estàs en un «cluster» d’aquest tipus es fa difícil moure’t i emprendre el viatge de forma natural i utilitzant els serveis habituals i públics dels habitants de la zona. Aquí ens hem de desplaçar 1 km. per trobar restaurants per la gent local i per oblidar els dòlars. Ja en aquesta zona, les condicions són realment molt bàsiques i hem pogut intuir (de moment és dora ja que portem molt poc) que les condicions de vida podran ser en certes zones inferiors a les que hem vist per Malàisia. De totes maneres, la Karina ja ha pogut gaudir d’un dels serveis complementaris pels guiris i l’únic a un preu rebentat: Massatge balinès corporal amb olis aromàtics d’una hora de duració per menys de 5 euros. Demà repeteix segur! Suposo que no han acabat d’investigar bé el què valen al nostre país…, o bé la múltiple oferta fa que la competència sigui forta, o no em puc imaginar el preu fora d’aquestes destinacions ultra-turístiques. Bé, demà anem tirant cap a l’interior per descobrir tot el possible de la vida cultural, tradicional i artística de l’illa i deixarem per Lombok la part de platgetes, esperem que paradisíaques…
Bon inici del cole a tots els nostres amics i cosinets!
Happy Birthday Uriel !
Felicitats pels 54 anyets de casats!
Avui he triat jo el restaurant!
Com que menjo molt be i provo tot el menjar asiatic,el papa i la mama avui de premi mhan deixat triar el restaurant per dinar!! Que us sembla?? Bernat
Visca els parcs de Kuala Lumpur!
Adéu Malàisia!
El darrer dia complet a Malàisia, terra de contrastos, de pluralitat, de selva, de platges tropicals, d’illes paradisíaques, de Kuala Lumpur… Un país fàcil per viatjar, amb moltes comoditats al teu abast (si pagues més, és clar), amb bona gastronomia i amb un alt nivell d’anglès. Una destinació perfecte per tot viatge familiar. La capital serà una de les ciutats que ens hauran agradat més, segur!!!
El menjar és boníssim, per tot el país es menja molt bé. És evident que s’ha de tenir la mentalitat oberta i en certs moments poques manies per les condicions higièniques dels restaurants i lavabos que et trobes inclús en llocs més turístics, i adaptar el sentit gustatiu a sabors molt més picants, i memoritzar el famós «not spicy» pel menjar dels nens. Avui però hem fet una excepció. Com sempre, ens hem liat veient una mesquita o jugant en un parc o veient uns edificis o senzillament comprant gomets o quatre xiclets o passejant i perdent-nos pels carrers… Ja teniem molta gana i ha aparegut un d’aquests múltiples «Malls» de la ciutat. L’oferta gastronòmica o era cara o era de menjar ràpid, i hem acabat devorant 15 Donuts amb un Ice Nescafé.
El Bernat ha tingut el seu premi de poder elegir el seu restaurant preferit, DUNKIN DONUTS, per haver menjat molt bé durant tot el viatge. L’Abril també ha menjat molt bé, ella només té 3 anys i mig i algunes coses li costen més, però és un tot terreny de nena, pura energia i alegria que ens transmet a tots!!!. El Bernat tancava els ulls mentres degustava el donut normal, de maduixa, de triple xocolata, de lacasitos, de taronja… Un dia és un dia!!! Hem intentat menjar sa i equilibrat durant tots els dies, però què carai, sempre es pot fer una excepció i fer alguna petita bogeria! hem rigut molt podent triar els 15 donuts que ens hem endrapat per dinar! Avui suposo que he superat del tot el meu «trauma infantil» dels Dupis (marca imitació dels autèntics i saborosos Donuts gairebé desconeguda del mercat, que destacava per la seva manca de sabor i la seva alta quantitat farinàcia i que segurament es mantenia gràcies a les vendes del Berguedà).
Per cert, ahir vam poder visitar en l’horari de lliure entrada la Mesquita Nacional, fet que ens va fer reviure experiències d’altres viatges en zones musulmanes. Una xerrada llarga amb un senyor de l’entrada em va permetre profundir encara més amb la religió. La Karina va haver de tornar-se a posar un vel per cobrir-se el cabell i el coll, tal i com va haver de fer durant tot el nostre viatge a l’Iran (dins i fora les mesquites). El senzill fet de posar-te el vel és motiu de polèmica en el món actual. Mentres mig món ho identifica com a opressió o manca de llibertat, l’altre mig pensa que les dones amb tiretes són massa obertes, o modernes o buides en l’interior. Costa molt uns i altres entendre l’altra part i posicionar-nos neutrament en un tema tan aparentment superficial, com a la vegada profund.
Mentres feia la classe de profetes (com no, molt interessant) la Karina estava envoltada d’uns nois que l’interrogaven tot gravant-la amb una càmara de fotos: «Com et sents amb el vel?». Inofensives preguntes que es movien entre la ironia i la curiositat. La prudència en la resposta intel·ligent de la Karina va permetre seguir amb el joc «el què sento m’ho guardo per mi…, seguint amb una pregunta per ells per intentar deixar el tema del vel : where are you from?». El moment era totalment relaxat, res comparable amb la nostra visita a la mesquita Shāh Chérāgh de Shiraz (Iran), només accessible per homes, un dels temples més sagrats del món musulmà xiita, on hi havia enterrat dos descendents del profeta Mohammed. A l’interior, pregàries en veu alta, intenses, desordenades, enèrgiques i vibrants, demostraven una força extrema en el contingut de les oracions. Fet que em va portar a una extrema precaució en no interrompre cap de les seves demostracions d’entrega i devoció, i sobretot en no fer cap moviment en fals que els pogués ofendre (com caminar d’esquenes als dos sarcòfegs)
A la tarda-vespre unes últimes hores de joc en un dels parcs públics amb piscines més bonics del món, just davant de les Petronas Twin Towers. En aquesta ocasió contemplant el canvi de colors de les dues torres amb reminiscències musulmanes (comparables a certs minarets, i segons el meu punt de vista a certes torres decoratives de temples indús) mentres el cel s’anava enfosquint. L’elegància, la imponència, la singularitat, la brillantor, la robustesa dels dos edificis envoltats per altres gratacels (germans i cosins petits) ha inclús impressionat novament al Bernat. Ell ja comença a apreciar aquests moments, i això ajuda a poder degustar lentament i durant vàries hores un paisatge únic i sensacional. Mentrestant l’Abril intentant descobrir si els peixos es podien escapar per la part posterior d’una peixera netíssima i immensa situada al davant d’una pantalla de TV gegant. Amb aquestes imatges de somni ens despedim de Malàsia, des de Kuala Lumpur amb destinació… a Bali!!
Sempre al mig!
El Bernat anava a fer una foto romàntica als papis…però jo vaig córrer…i mireu com va sortir!!! je, je… Abril
Hem tornat a KIDZANIA!
Hem anat a Kidzania de Kuala Lumpur i hem «jugat i treballat» de bombers, infermers, esteticiens, pilots d’avió, caixers de supermercats, a una fàbrica de llet, a una betzinera…i amb els kidzos que hem guanyat hem tingut regals!!! Ens recordàvem de Kidzania Mèxic DF!
