Apunt de girar cua i tornar cap a Pokhara després d’estar dos dies seguits amb pluja i tempestes de forma gairebé continuada… Perfecte per fer un petit “paron” en el lodge d’alt standing en construcció, en la nostra “pedazo” habitació a preu de ganga amb vitralls immensos per banda i banda on poder presenciar durant bona part del dia unes valls plenes de vegetació i de densos núvols amb ganes de descarregar aigua i més aigua. De tant en tant, alguna aparició divina d’uns pics majestuosos que s’enfilen sobre els núvols amb ganes d’exhibir-se des de l’horitzó. Contemplant el paisatge, jugant amb els nens, pintant i fent els nostres tès… les hores passaven ràpid esperant que la pluja parés.Dos dies complerts de jocs “indoors” continus, omplint un temps i un petit espai preciós, amb salut, amb plena energia i tots quatre junts. Amb pintures dibuixant pastissos d’aniversari, paisatges, camps de futbol o senzillament línies de colors… Llegint contes, explicant històries, cantant i ballant, jugant a jocs de pistes, fent-nos abraçades i petons, dient tonteries, menjant, dormint, disfrutant plegats de dos dies obligats de descans. Amb ganes de seguir caminant i veient aquestes meravelles naturals, però a la vegada gaudint d’un espai familiar en una gran habitació amb sostre de fusta sota un parell de dies de tempestes. Avui, amb un cel ben tapat, plovisquejant, dubtant de seguir endavant o abandonar l’expedició pre-himalaia dels Solà-Sobré 2013. Quan ja estàvem apunt de la retirada, una mirada de complicitat amb la Karina ens fa seguir endavant, canviar de plans i seguir caminant sota la petita pluja, dirigint-nos cap al nostre destí : el petit poblet de Damphus. Endavant! Teòricament 2 horetes mal comptades de no res, però amb 500 metres de desnivell, plovisquejant, amb uns núvols amenaçadors de noves tempestes, sense tenir el camí clar del tot, sense més pantalons llargs de recanvi pels nens després que el Bernat caigués ben llarg sobre l’humit i dens fang després d’un dels seus rapidíssims sprints (es nota que bona part d’aquest viatge principalment tropical no els hem necessitat els pantalons llargs…), sense res reservat per dormir ni sabent el tipus d’allotjament que ens trobaríem, i amb l’Abrileta de 4 anyets per ser portada sobre l’esquena durant bona part de la pujada. Una pujada dreta i entretinguda; amb algunes cases disperses, gent local saludant als dos rossets : Namaste!! Namaste!!!, una Abril que amb la motxil·la i les dretes escales ja comença a pesar, un Bernat increïblement fort com un roure marcant el pas a tota la família, i una mare amb un gran somriure al veure un tímid sol guanyant a l’espessa i densa capa de núvols. La recompensa no podia ser millor que arribar a aquest preciós i tranquil poble situat al capdamunt d’aquesta muntanya als peus del Machapuchara, plena de guesthouses construïdes pels mateixos pagesos de la zona. Una experiència perfecte per compartir una tarda preciosa de jocs actius i dinàmics amb els peques (pilla-pilla i aranya i fent el cabra amb els llargs salts del Bernat) enmig de búfals, gallines i pollets. La gent molt i molt agradable, oberta a l’arribada de famílies amb nens, i amb un preu d’escàndol. Tot en un entorn únic, i amb un cel sorprenentment clar que ens brinda un final de dia espectacular, amb una posta de sol brillant sobre l’Himalàia, amb uns pics vertiginosos que treuen el cap per sobre dels darrers i persistents núvols. Ara, estirat al llit des de la millor habitació de la guesthouse, senzilla amb tres llits, aigua calenta i neta i nova de “trinca” per només 3,7 euros (la més econòmica del viatge). Amb la panxa pleníssima després d’haver sopat “momos”, “spring rolls”, sopetes, “chicken curry”, “macarrons”, … i amb ganes que sigui demà i despertar-nos i obrir els ulls des del llit per poder veure a través de les dues finestrestes la preciosa cara sud del Machapuchara, o altrament dit el “Fish tale” (cua de peix). Mentrestant, una lluna minvant potent il·luminant unes immenses muntanyes nevades en una nit clara i tranquil·la.