Tots juntets, a l’habitació de l’hotel, els nens jugant amb els regals de les cosinetes i amics que ens van portar els avis, la Karina mirant de trobar una previsió meterològica optimista, l’avi mig estirat al llit jugant amb l’Abril mentres es maquilla els llavis (millor dit, pintant-se la boca del nas a la barbeta) i la iaia parlant per Skype amb la tieta Elena. A fora un tifó de força considerable ens ha ofert l’aventura del dia. Ens hem llevat ja al matí amb un fort temporal que només ens ha permès contemplar el paisatge ferotge de la platja amb el mar esverat des d’un hall de l’hotel. Just abans d’agafar el taxi per anar a dinar al centre del poble de Cat Ba hem decidit fer una atrevida i curta caminadeta amb l’avi per la carretera que voreja les cales. La força del vent es feia cada cop més notòria, tot i això decidim fer la sortida familiar del dia i després de comprovar que les paradetes del mercat de Cat Ba estaven tancades per la tempesta, decidim centrar la nostra activitat del dia en un bon dinar en un restaurant del poble pesquer. Caldereta de peix i vegetals (tipus “fondue” que el començal ha de bullir-se el peix en l’olla situada sobre el fogonet), vinet, unes patates rosses i molta gana. La força de les onades es fa cada cop més present i ara ja invaeixen en ocasions part del passeig. Ràfegues fortes i puntuals són el pròleg d’una història que tot just acaba de començar.Continuem tranquil·lament la ruta gastronòmica amb un altre cafè amb iogurt a la cafeteria del costat. Es va fent fosc, molt més aviat de l’habitual, amb un cel dinàmic, boirós i cobert de capes de densos núvols blancs carregats d’aigua. Quan demanem un taxi comencem a veure que tot s’embolica i que cada cop està tot molt més isolat. Ens demanen el triple pel trajecte i comencem a veure que en aquests moments pot ser inclús barat. A l’arribar a l’hotel ens trobem l’inici del temporal fort. Buit de turistes però plè de moviment (bàsicament pel vent del tifó), trossos de palmeres al terra, plantes escampades per tot arreu, la recepció (majoritàriament construïda amb vidralls grandíssims) amb la porta principal protegida amb estretes barres de fusta per evitar una trencadissa imminent (fet que ens ha fet entrar per amb dificultat per una porta del costat), el personal de l’hotel protegint-se en zones segures i amb cares de respecte i en algun cas “espitació”, un soroll de fort vent continu i descontrolat, corrents d’aigua per tot arreu sense una clara direcció, … El perill d’un possible accident amb els vidres de la recepció ens fa decidir d’emprendre un llarg i inacabable camí de 30 metres fins a les escales de l’edifici de la nostra habitació. Un parell de treballadors de l’hotel (un d’ells amb casc) decideix acompanyar-nos, per assegurar al màxim la seguretat dels nens durant el curt però intens trasllat. Només sortir, un cop fortíssim de vent, fa recular al cap de l’expedició cap a les escales més properes. Un cop allà, ens trobem amb mitja dotzena de treballadors que s’eixopluguen i que es protegeixen també del tifó enmig de les parets amples de la planta baixa. Voluntats contraposades de seguir o no endavant fins al final provoquen moments tensos. Els nostres “xerpes” ens refugien per uns minuts en una altra habitació de l’hotel, mentres es decideix per “walky talky” i amb la presència final del director de l’hotel que ve a parlar amb nosaltres amb un casc i lot per informar-nos que vindrà més personal de l’hotel equipat per ajudar-nos a arribar a la següent escala del bloc on es troben les nostres habitacions. Posem l’únic casc disponible al cap de l’Abril (a coll del papa) i emprenem el camí de 15 metres. La iaia amb un senyor a cada banda equipats amb lots, jaquetes i bon calçat, agafant-la fort i corrent tant que gairebé no tocava de peus a terra, seguidament un ajudant més per cadascun de nosaltres que ens subjecta fort el braç i jo al darrera amb lAbril, només uns llargs segons i aconseguim arribar al destí amb menys problemes que en la primera part. Tota una experiència… Ara, a l’habitació dels sogres, sopant ja 4 galetes, uns “caserios” i uns pots de llet que hem pogut comprar en el minisuper del costat de la cafeteria. Mentrestant, l’aigua esquitxa fortament les finestres de l’habitació i el soroll del vent bufa colpejant tot el què troba. A fora… un espectacle continu que segueix i segueix!!! Fins quan??? Portem un dia i no fa pinta de parar… Al contrari, això s’envela…Per sort estem els 6 juntets a l’habitació del millor hotel on podíem estar en aquests moments.

CONSEQÜÈNCIES DEL TIFÓ INESPERAT: Un teòric canvi de direcció d’última hora del catastròfic fenòmen metereològic, segons ens explica el Director de l’hotel l’endemà del dia del tifó, va causar un número indeterminat de morts i desapareguts encara a dia d’avui, i de múltiples destrosses. El director de l’hotel (d’origen Taiwanès) ens va criticar durament el servei de meterologia del país, mancant-li temps per poder aplicar el plà de seguretat i posant en risc la vida de molta gent i la destrossa posterior d’infrastructures. Ell ens va comentar que hi havia hagut uns 18 morts, mentres altres fonts del poble parlaven de 7, i alguns de 50 desapareguts. El dia posterior era molt insert tot… El què tothom deia és que havia agafat a tothom desprevingut, sense capacitat de resposta, i el què és pitjor amb moltes vides en joc. Vides de gent que treballa gràcies al mar; sobretot pescadors que van sortir igualment mar endins, i habitants de cases flotants (habitatges sobre plataformes marines properes a la costa) desprotegits i indefensos pel violent vent desenfrenat. A l’hotel, contínues destroces per arreu amb arbres partits i arrancats, rajoles trencades, teulades malmeses, pèrgoles i petites construccions de fusta tombades, llums pel terra, mobiliari malmès, … Per sort, per l’arribada dels sogres vam decidir reservar un allotjament superior a l’habitual, obviant altres opcions més ajustades al nostre pressupost diari, i que normalment oferien unes instal·lacions menys segures o fermes (com bungalows de fusta i palla). Una breu passejada al centre ens fa adonar dels múltiples danys del tifó: teulades tortes i en alguns casos caigudes, arbres arrencats amb la mateixa rajola de la vorera, pals de llum per la carretera, branques per tot arreu, cartells tombats i trencats, …, i el pitjor, les restes trocejades de dos restaurants flotants colpejant amb la força de les onades els dics del port de Cat Ba Town. Plats de plàstic, retalls de tarimes de fusta, caixes de porexpan, embalatges varis, jaquetes, i tot de pertinences poc pesants flotaven al costat del moll, conseqüència de la brutal tempesta del dia anterior i imatge trista de la llastimosa pèrdua d’alguns habitants del poble. Encara recordo els restaurants flotants, amb un cartell il·luminat, reclamant la visita de turistes i locals, un d’ells ha desaparegut i els trossos es trobaven dins de l’aigua.