Després d’un dia de visites culturals per la capital, visitant algun temple més de l’Old Quarter, l’Hotel Metropole, el Museu de la dona, sessió de teatre a les Water Puppets i visita a la catedral de St. Josep, comencem el primer dia fora de la capital. Deixem bona part de l’equipatge a un altre hotel per quan tornem i agafem un taxi cap a l’estació de busos. Només sortir al carrer tornem a començar la vivència única d’estar en un autèntic caos continu. El desordre és ordre en aquesta ciutat. Els hanoiencs s’entenen sense senyals i sense normes. Com en moltes coses de la vida es compleix la llei del més fort. Per exemple, els autobusos no aflaquen mai i és el lleó de la selva… La resta, cotxes motos, bicicletes, tricicles, rickshaws, vianants … convivim buscant un petit lloc en el formiguer. Arribem amb temps de sobre a l’estació de busos i ens permet fer un cafè amb iogurt al “garito” (per dir-ho d’alguna forma) del costat. Per cert, boníssim! Un cop fet el coffee-break comença l’espectacle. Un espectacle no apte per delicats… “Pixaradeta” en un dels lavabos top 10 de la nostra vida. El d’homes hi teníem un dipòsit d’acer inoxidable clavat al llarg de tota la paret amb un stock considerable de pipins. Així per sobre, crec que dels darrers 1250 passatgers que han triat aquesta parada. El de dones, una gran sala amb forats al terra sense parets divisòries compartint aquests moments tan especials i íntims en grup. Davant l’autèntica merderada de tota la sala amb parets i terra molls, bruts i negres, la part femenina de la família (i amb el permís de la meva sogra… ), totes decidides com són, han superat amb èxit la prova, i no era fàcil… Tot just a la sortida, una dona esperant que la paguéssim (per la seva òbvia labor de neteja i higiene del local planejada un cop cada 4 o 5 anys, depenent del temps) i finalment ens ha perseguit fins a l’autocar que estava apunt d’arrancar, atropellant pel davant a qui fes falta per tal de cobrar. El trajecte en bus ens deixa detalls que marquen alguna que altra diferència amb occident: tot just arrancar gairebé aixafen a dues senyores que volien pujar, contínuament disposàvem d’una porta oberta (perfecte per l’aire corrent), canvi de conductor mentres el vehicle estava en marxa, aturada al mig del carril de l’autopista per comprar aigües, cursa i “pique” incorporat amb un cotxe modern, abús a tot tipus de ciclomotor, … això sí, ens han fet treure els peus de l’Abril de sobre el seient després d’enfilar-s’hi per un instant ( collons… què nets pel què ells volen…).Dues hores i mitja més tard, ens esperem a les afores de la ciutat de Haiphong un minibus ens porti destinació al port, on ens esperava el nostre “fast boat” per dur-nos cap a la illa de Cat Ba.Després voregem el sud la bahia de Halong per aigües brutes (millor dit, brutíssimes) per arribar a Cat ba, l’illa habitada més gran de la bahia de Halong. Turons accidentats en forma cóncava s’enfilen al llarg de tota l’illa, oferint-nos imatges típiques i característiques del sud-est asiàtic.Un dia intens i llarg de trànsfer amb molt per veure i viure!