Avui hem dedicat el dia a veure dos espècies d’animals que no tenim al nostre país. Pel matí, cocodrils. El Bernat i l’Abril els tenim ben encuriosits amb la possibilitat que un cocodril surti en qualsevol moment per algun riu per on estiguem passant (tant en cotxe,barca o a peu) i si corren més que nosaltres o no, i davant d’aquest interès hem anat a visitar una granja amb més de 1000 individus amb mandíbules robustes farcides de dents afilades amb ganes de menjar, i de valent … (spicy or not spicy, it doesn’t matter). La veritat és que ha sigut molt interessant veure com els crien de petits fins a deixar-los quan són adults en espais ja molt més oberts i en un medi totalment favorable a la seva espècie. Hem decidit agafar un taxi d’anada ja que la connexió amb autobús fins al destí era molt difícil (10 euros per uns 45 minuts de camí). Justament quan els hi donaven el menjar, l’Abril ha decidit tapar-se les orelles per no escoltar el soroll del cocodril que tenia a menys de 5 metres en el moment de tancar la boca per capturar al seu “cacho de carne”. Un parell de bosses de patates ha sigut el nostre dinar ja que després no hem trobat cap mes lloc per menjar ni cap botiga. Després dels cocodrils decidim anar a veure directament Orangutans (una de les estrelles de Borneo). Havíem de caminar 1,5 kms fins a sortir a la carretera principal per despres agafar 2 busos. Al mig del camí enfangat però hem vist 3 gossos no molt tranquils i la Karina,molt prudent i encertadament, no ha volgut seguir el camí i amb la seva decisió ha parat el primer cotxe que venia pel camí per demanar-los si us plau si ens podien portar fins a la carretera principal. Amb els nens tothom està més predisposat a donar-te un cop de mà. Curiosament era un 7 places amb 3 persones a dins, que tot parlant ens han acabat portant a l’entrada mateixa del parc natural de Semengo.Era una parella de Singapore que l’home és enginyer tècnic (treballa per una empresa suïssa de fabricació de maquinària de panells solars) i un client seu (treballa per una empresa americana amb un centre de fabricació proper a Kuching). Viatge entretingut… la dona no s’ha pogut estar de fer-se fotos amb l’Abril i tocar-li el cabell rosset que tant els deixa sorpresos, mentre l Abril la molt punyetera es feia la simpaticota. L’experiència de veure els orangutans en aquest parc natural m intrigava,no sabia com seria. Seria enmig del bosc, o totalment preparat dins d’un recinte tipus zoo, … Finalment hem arribat a l’entrada d’un centre d’investigació de flora-fauna que ajudaven a certs primats a la seva reintroducció al medi. S’havia de caminar durant un kilòmetre amb l’Abril a les espatllets per anar en un punt de trobada ja dins la selva en un àmbit natural totalment lliure. Allà hi havia un parell de persones de l’equip d’investigació que deixaven senzillemnt fruites a sota un arbre (bàsicament plàtans i algun coco). Tres orangutans de la zona, suposo que ja mig acostumats al feeding time s’han acostat per oferir-nos un espectacle visual increïble. Enmig del seu hàbitat, sense estar tancats en cap recinte ni amb cap xip infiltrat, han aparegut tres primats del bell mig de la selva per exhibir la seva flexibilitat, equilibri i força en el seu moviment dalt dels llargs i frondosos arbres, mentres engollien els petits obsequis que els hi havien deixat. Realment, poc ens esperàvem un moment tan autèntic i natural, que xulo!
Hem tornat amb el bus (0,80 cèntims d’euro) i l’Abril com de costum s’ha quedat adormida als meus braços. Ara estic escrivint sobre un banc de fusta just al davant de la nostra habitació, i llàstima que no tinc la càmara aquí, ja que gravaria els sorolls varis i escopits d’un Malaysienc que s’està rentant les dents (o algo similar) en la zona de lavabos compartits del Youth Hostel. Impressionant!! De fet ni l’Orangutan petit feia tan soroll al menjar els plàtans… Vaig a dir que aquest paio no ve dels primats, sinó que és una evolució dels rèptils. Déu meu!!! Ara ha estat a punt de treure l intesti per la boca!! Increible…
Per cert, no em puc deixar de fer una menció especial a la meva dona, preciosa com ella sola així morena després de 4 dies de resort, i principal impulsora d’aquesta aventura! Només però m’ho va haver de proposar una vegada i li vaig dir : Per mi, endavant! Carpe Diem!! Amb responsabilitat, és clar. Menció també especial al pavo (franxuti com el meu cunyat) que acaba d’aparèixer pel passadís amb gayumbus, cabell llarg arrissat i sec com un “palillo”. Déu meu, s’ha de tenir molt poc estómac per estar amb un primat com aquest. I tercera menció especial a l’Iphone, Wifi, Skype, … Acabo de fer una reserva d’un hotel a Johor en 5 minuts (el dia 21 d’agost que arribem de Kuching a Johor Bahru en avió molt tard a la nit), després de veure a través de la Lonely Planet quina de les “tropocientas” estacions de busos és la que surt el nostre autocar per anar a Mersing (port de sortida del ferry per la nostra propera visita a la illa de Tioman “paradís tropical” – o això diuen). Posteriorment, ja que les pàgines web de centrals de reserves no m’oferien cap allotjament al costat de l’estació, he decidit recórrer al google maps i trucar via skype a l’hotel més proper que em dongués una certa garantia. Johor no val la pena com a ciutat i no tenim ganes ni d’estar-hi més d’una nit. Les grans urbes si no tenen un real interès (i no és el cas) preferim evitar-les o passar-hi de llarg ràpid. 160 rigits i reservat!! Dins del budget! Endavant!!
Per cert, avui fabulós sopar (curiosament a la terrassa d’un edifici amb 4 plantes purament plenes de places de parking) degustant un parell de crancs, navalles, gambes i calamars fregits. Ha sigut el sopar més car de tots, uns 20 euros en total. Normalment, ens gastem pels 4 uns 10 o 12 euros en total per àpat.