La família de la homestay on haurem passat 6 nits és molt maca i ens fan sentir com a casa, ens costa marxar d’Ubud però avui ja és l’últim dia i demà farem camí cap al nord de la illa de Bali, Lovina. El conflicte entre la defensa de la dignitat dels animals i el manteniment de tradicions o festivitats antigues està servit també a Bali. A Catalunya, no fa molt, es va prohibir les corrides en places de toros per les reiterades manifestacions en defensa dels drets dels animals. Aquí de moment la tradició segueix viva, i tal dia com avui se celebren lluites de galls amb tota la regla. La brutalitat de la lluita és total i de fet la subsistència del gall passa per la matança del seu contrincant. Els amos dels gladiadors els faciliten un ganivet punxegut lligat en una de les seves extremitats inferiors esperant que en algun moment pugui ferir de mort al seu rival. Aquesta lluita és totalment legal, encara que en algunes ocasions es reuneixen en llocs clandestins per no haver de pagar tributs.El nostre xòfer no tenia clar el lloc on avui es faria una “Cockfighting” i l’aventura ha començat donant volta enrera a mitja carretera per perseguir a un motorista que portava una bossa gran de colors, on suposadament hi havia un dels animals aniquiladors. Al mig de la persecució de la moto hem hagut de parar un parell de cops per l’encreuament amb una gent que atravassaven una palmera pel mig de la carretera i amb un camió que ha sortit d’un trencall sense mirar. Tot i això, hem pogut tornar a localitzar el nostre objectiu per acabar trobant el destí desitjat, la plaça de gallines. Una plaça cutre, envoltada per una tanca de plàstic de sac de patates sota un tendall blau mecànic i quatre paradetes, una de menjar beneït per unes ofrenes (en aquest cas el menjar li feia falta aquesta purificació per poder ser comestible), una segona de beures i dues d’afilats ganivets i falç per tallar l’arròs dels camps.El lloc sobrepassava l’autenticitat, i es movia entre la clandestinitat i el frikisme. Personatges de tot tipus, d’un nivell social bastant baix, i un grup de 7 o 8 homes asseguts al terra jugant a cartes amb diners, mentres esperaven l’arribada de més galls lluitadors. Un senyor que coneixia al nostre conductor ens aconsella un altre lloc més habilitat i on ja havien començat l’espectacle. I tenia raó. Molt millor!! 3 quilòmetres més enllà, just a les afores d’Ubud, hi ha el gran Coliseum Balinès. Una quadrilàter de 10×10 metres amb unes dobles tanques de protecció i amb unes grades bastant significatives que permetien un fòrum bastant respectable per observar i apostar per una de les dues bestioles. El fet de pagar entrada ja ens ha tranquil·litzat i ens permetia gaudir amb més seguretat de la cerimònia, podent tirar fotos i vídeos amb la total “paxorra”. Segons la policia local hi havia una vintena d’espectadors i segons els organitzadors un miler més 4 turistes de Santpedor perduts per Bali.No sé quants érem però per ser un dilluns de feina a les 15:00 h, crec que erem entre bastants i molts. En un extrem de les grades, aixecats sobre uns padastals, els jutges de línia que marcaven els temps morts de la lluita. Just a sota, un senyor vestit de mil i un botó desquartitzant el darrer pollastre perdedor. En menys de 5 minuts de la nostra arribada presenciem l’escalfament i inici d’una nova lluita, precedida del moment estelar i més sorollós de la jornada, el moment de les apostes pel futur gall guanyador.La resta no cal explicar-ho, apart d’algun temps mort bastant curiós. Dues lluites han sigut suficients per poder viure i olorar l’experiència, i per girar cua i emprendre el camí cap a una altra destinació.