Poble pesquer, simple, petit, tranquil, autèntic, autòcton. Lovina és un poble pesquer al nord de l’illa de Bali, situat al costat del mar, principal recurs econòmic dels seus habitants i punt d’atracció d’alguns turistes amb ganes de veure platges no massificades per grans complexes hotelers, i viure una experiència diferent, viure una altra Bali menys desitjada pels grans grups turístics. Això sí, no parlem de platges paradisíaques amb una àmplia oferta de serveis. Lovina és una població amb una platja de sorra negra com el carbó, una primera capa d’aigua bruta pels múltiples rierols col·lectors de tot els excrements i orinals del poble (aproximadament els primers 50 o 100 metres propers a la platja), i per innumerables envasos llençats pels mateixos habitants. Més enllà, la qualitat de l’aigua és molt bona, i inclús es pot fer snorkeling de bon nivell sobre uns corals a uns 200 o 300 metres mar endins. Un cop assumida la realitat de la qualitat de l’aigua d’aquesta zona, altres atractius (diferents als de sol i platja) surten ràpidament a la vista. La vida a la zona és molt bàsica i en molts casos poc higiènica. Les famílies comparteixen la vida i els seus comerços amb els seus gossos, gats i gallines. Pel darrera, algunes vaques pasturen pels camps propers, i al davant, moltes barquetes de pescadors (molt originals amb dues llargues peces de bambú en els laterals donant estabilitat a una embarcació alta i estreta) descansen a la sorra mentres el mar les espera per un nou dia de caça. Assentats per dinar al restaurant proper al rierol-cloaca, hem compartit uns moments amb el nen de la casa de 7 anys. Mentres li feiem alguns deures al Bernat de sumes portants, hem pogut comprovar que aquest nen no sabia sumar més que el què li permetien els dits de les mans.Només per alguns euros més i després de parlar amb el noi del restaurant d’ahir, hem pogut anar a pescar 2 hores just abans de sopar, mentres es ponia el sol, tot esperant poder cruspir-nos algun obsequi que ens oferís el mar. La Karina i jo n’hem pescat un parell de petitons cadascú, mentres el Bernat i l’Abril han estat gairebé apunt. De fet, el Bernat li encanta pescar.El Bernat ens ha recordat les altres experiències seves de pesca : a Noruega davant dels fiords (a Aussland), a una bassa al costat de la casa de la seva amiga Alba de la classe de Callús, i jo també hi afegiria el parell de cops de les atraccions de Santpedor. Somrient, alguns cops em mirava i veia com disfrutava mirant la posta de sol, amb alguna altra barqueta al fons i amb un cel espectacular. L’Abril disfrutant-ho al principi, assentant-se a la falda de la mama per la meitat de la pesca, i observant tot l’entorn en silenci la part final mentres estava ja totalment fosc. Els peixets no eren de fàcil menjar pel què s’ha optat per una altra peça de tamany més considerable. Un altre sopar de peix fantastic davant del mar.Uns nois tocant la guitarra i cantant a la taula del costat han fet encara més especial la part final del sopar amb el soroll de les onades com a sintonia de fons. Dormir a hotel davant del mar amb piscina, 3 àpats, jornada de pesca, beures varis inclòs cerveseta i Nescafé Ice, … avui per 60 euros en total tots 4, o sigui 15 euros per cap, que l’Abril també compta. Per això ens han portat un llit extra a l’habitació i obre la boca com ningú quan hi ha peix per dinar o sopar.