Després d’un dia de visites culturals per la capital, visitant algun temple més de l’Old Quarter, l’Hotel Metropole, el Museu de la dona, sessió de teatre a les Water Puppets i visita a la catedral de St. Josep, comencem el primer dia fora de la capital. Deixem bona part de l’equipatge a un altre hotel per quan tornem i agafem un taxi cap a l’estació de busos. Només sortir al carrer tornem a començar la vivència única d’estar en un autèntic caos continu. El desordre és ordre en aquesta ciutat. Els hanoiencs s’entenen sense senyals i sense normes. Com en moltes coses de la vida es compleix la llei del més fort. Per exemple, els autobusos no aflaquen mai i és el lleó de la selva… La resta, cotxes motos, bicicletes, tricicles, rickshaws, vianants … convivim buscant un petit lloc en el formiguer. Arribem amb temps de sobre a l’estació de busos i ens permet fer un cafè amb iogurt al “garito” (per dir-ho d’alguna forma) del costat. Per cert, boníssim! Un cop fet el coffee-break comença l’espectacle. Un espectacle no apte per delicats… “Pixaradeta” en un dels lavabos top 10 de la nostra vida. El d’homes hi teníem un dipòsit d’acer inoxidable clavat al llarg de tota la paret amb un stock considerable de pipins. Així per sobre, crec que dels darrers 1250 passatgers que han triat aquesta parada. El de dones, una gran sala amb forats al terra sense parets divisòries compartint aquests moments tan especials i íntims en grup. Davant l’autèntica merderada de tota la sala amb parets i terra molls, bruts i negres, la part femenina de la família (i amb el permís de la meva sogra… ), totes decidides com són, han superat amb èxit la prova, i no era fàcil… Tot just a la sortida, una dona esperant que la paguéssim (per la seva òbvia labor de neteja i higiene del local planejada un cop cada 4 o 5 anys, depenent del temps) i finalment ens ha perseguit fins a l’autocar que estava apunt d’arrancar, atropellant pel davant a qui fes falta per tal de cobrar. El trajecte en bus ens deixa detalls que marquen alguna que altra diferència amb occident: tot just arrancar gairebé aixafen a dues senyores que volien pujar, contínuament disposàvem d’una porta oberta (perfecte per l’aire corrent), canvi de conductor mentres el vehicle estava en marxa, aturada al mig del carril de l’autopista per comprar aigües, cursa i “pique” incorporat amb un cotxe modern, abús a tot tipus de ciclomotor, … això sí, ens han fet treure els peus de l’Abril de sobre el seient després d’enfilar-s’hi per un instant ( collons… què nets pel què ells volen…).Dues hores i mitja més tard, ens esperem a les afores de la ciutat de Haiphong un minibus ens porti destinació al port, on ens esperava el nostre “fast boat” per dur-nos cap a la illa de Cat Ba.Després voregem el sud la bahia de Halong per aigües brutes (millor dit, brutíssimes) per arribar a Cat ba, l’illa habitada més gran de la bahia de Halong. Turons accidentats en forma cóncava s’enfilen al llarg de tota l’illa, oferint-nos imatges típiques i característiques del sud-est asiàtic.Un dia intens i llarg de trànsfer amb molt per veure i viure!

El despertador sona molt d’hora per començar un dia molt esperat. S’està tot just fent de dia i agafem un taxi a les 5:45 per anar a l’aeroport i esperar als avis de St. Joan de Vilatorrada. Els nens estan ja molt espitosos i contents de la visita dels seus avis, dels seus inseparables avis durant els seus primers anys de vida. Els esperàvem en una part de la terminal quan un passatger ens ha indicat una altra porta de sortida. Allà, asseguts feia tot just 5 minuts ens esperaven, mentres el Bernat ha començat a córrer com mai i a cridar-los obrint més els braços que el “Cristo Redentor”. L’Abril al darrera il·lusionadíssima mig saltant i sense saber a qui dirigir-se primer. En aquests moments no feia falta coliri per humitejar els ulls, les sensacions eren molt especials i intenses. Abraçades fortes i llargues només interrumpides per mirades curtes de reconeixement per tal de poder tornar a estrènyer fort les espatlles de l’avi o de la iaia. Al costat, tots dos (Karina i jo), mirant aquesta explosió de sentiments, aquesta demostració d’estimació i de compenetració que la distància no pot separar ni esborrar. Benvinguts avis!!!La seva arribada ens ha fet planificar amb antel·lació la part inicial del nostre recorregut per tal d’aprofitar al màxim la seva estada al nord de Vietnam. Algunes reserves d’hotel, informacions vàries sobre possibles destinacions interessants, bitllets de bus i de barca per arribar a Cat Ba per veure la Bahia de Halong, estudi de distàncies entre punts turístics, … En un viatge de 8 dies hem d’intentar lligar-ho sense dies en fals… Vaja, com una agència de viatges receptora. Els avis, només arribar, ja comencen a notar el canvi cultural i les diferències clares i evidents entre Catalunya i Vietnam. Uns avis entusiasmats i amb ganes de disfrutar d’aquesta experiència. Per una banda, conviure hores i hores amb els seus nets de Callús-Santpedor (ben bé no sabem d’on…), i omplir-se de sensacions en aquest lloc tan diferent del planeta. Ells ja han fet molts viatges per Europa i Estats Units, i un a Egipte, destinació que ja van poder veure un estil de vida molt diferent. La seva adaptació al lloc ha sigut sorprenent i admirable, atravessant carrers plens de cotxes, motos i busos sense semàfors ni ordre circulatori, menjant cloïsses i cargols de mar en una bruta vorera del barri antic de Hanoi asseguts a uns petits taburets de plàstic que inunden tots els bars de la ciutat, fent els seus forts cafès als bars locals, o senzillament esquivant el pas de venedors ambulants. Uns avis amb molta canya i predisposats a disfrutar d’aquesta aventura en família. Avui, en ple “Jetlag”, dia tranquil per “Old Quarter”, cafè en una cafeteria d’un palau, passeig en un buggie elèctric, migdiada, sessió de “caballitos” pels “peques” i visita d’un parell de temples budistes. Aquests són molt interessants ja que tenen influència xinesa i en molts d’ells ofrenen cerveses, Coca-cola, i tot tipus de serveis varis pel benestar del seu beneït. Demà ja tenim una agenda bastant més plena visitant el French Quartier, l’Hotel Imperial i el seu paper durant la guerra,el museu de la dona, el temple de la Literatura,el night market i l’espectacle estrella de Hanoi : els water puppets, dia intens! GRÀCIES per venir avis!!!

Només llevar-nos al matí, comencem a disfrutar novament del caos continu del barri antic de Hanoi. Alguns encàrrecs matinals mentres la Karina dóna classes avui als dos peques. Bugaderia, algunes compres pendents, treure diners i un cafè fortíssim amb llet condensada i gel (beguda típica dels hanoiencs). Destinem el dia a passejar-nos pel “French Quarter” (barri francès). Les seves cases senyorials i palaus neoclàssics, ara convertits en embaixades, edificis governamentals, oficines, hotels, … recorden com no a la imponent i perfecte París. Aprofitem per jugar a fórmula 1 (influència del tiet Joan Ramon contínua durant tot el viatge), pujar a uns “caballitos” de ferro “cutres” situats al costat d’uns bars, penjar-los en algun arbre tot fent l’spiderman, “pilla-pilla” o “peste”, … Mentres passegem veiem contínuament parelles joves vestits de casament fent sessions fotogràfiques al llarg de tot el barri, buscant el lloc més emblemàtic, dolç, romàntic o imperial. Després de conversar amb una parella molt maca i senzilla (curiosament parlaven anglès els dos, fet inèdit fins ara) confirmem la nostra tesis que una empresa organitza sessions diàries complertes a diferents parelles per diferents llocs de la ciutat compartint fotògrafs, maquilladors i tots els costos derivats al desplagament corresponent, aconseguint un preu molt més econòmic pel reportatge. Una de les zones per excel·lència com a plafó dels noucasats és l’Hotel Imperial. Una imponent construcció situada al cor del barri i a 2 minuts de l’Òpera. Visitem les instal·lacions d’aquest emblemàtic hotel, passant primer de tot per una cafeteria clàssica amb fotos de detalls de París penjades per les altes parets estocades. Ja cap al Lobby, esquivem a 5 botons, 3 conserges, 6 recepcionistes, 4 cambrers, 3 persones de la brigada de neteja i una mitja dotzena de clientes bessones (o així ho semblava al veure un rostre similar amb els llavis “buturuts” i els pòmuls aixecats) fent cua per anar al caríssim saló de bellesa del petit i luxós centre comercial de l’hotel. Al pati interior descobrim una de les millors zones de l’hotel amb una zona verda amb piscina, un pub dins d’unes galeries de vidre i el bamboo café amb uns quants “ricatxos” prenent quatre snacks a preu de diamants. De fet, hi ha gent que només mirar-los ja fan cara de rics. Just a sota del bar veiem unes escales que porten cap al refugi de l’hotel, construït durant la llarga i agònica guerra del Vietnam (una de les 7 (o més …) grans meravelles dels Estat Units). La persistència del meu fill per entrar-hi ens porta a demanar-ho a recepció. Aquí el color claret de la seva carona i els cabells rossos no són notícia i neguen la possibilitat de visitar-ho al no ser clients de l’hotel. De totes maneres ens fa encuriosir per la història de l’hotel i de la seva vinculació i posicionament durant la guerra. Uns panells grans amb fotografies i explicacions breus (tal i com ens agraden… tipus titulars de “El Periódico”) ens permeten descobrir i aprendre més sobre aquesta guerra inventada pels americans per evitar la reunificació de Vietnam i la posterior implantació del comunisme provinent de la Xina (conseqüència de l’orgullosa guerra freda amb Rússia). Hanoi, la gran capital situada a l’extrem nord va ser bombardejada per les tropes americanes, que tot i aquests atacs mai van acabar dominant. Enmig de la ciutat, l’Hotel Imperial seguia operatiu i albergava en moltes ocasions a diplomàtics, actors o personatges famosos provinents dels Estats Units i dels seus aliats. Una caixa forta dins de Hanoi. Un refugi elitista per cel·lebritats i personatges il·lustres del bàndol oposat al del govern de la ciutat. Com en molts llocs del món i en moments diversos de la història, certs nivells d’elit han sigut protegits, siguin on siguin. En aquest cas, un Hotel provinent de l’imperi francès (aliat d’Estats Units en la segona guerra mundial) aconseguia aquest respecte i/o privilegi de mantenir-se intocable per als rivals, que per altra banda jugaven a casa. Per exemple, en una frenètica nit de bombardeig a la capital vietnamita, una famosa i reconegudíssima dirigent filipina (“cuyo nombre no consigo acordarme”, aleshores periodista) explica com va ser acompanyada al refugi de l’hotel, compartint la màxima seguretat amb uns quants americans, mentres la resta de clients van ésser derivats tot just a la recepció de l’establiment hoteler. L’Abril mentrestant s’ha colat a la perruqueria de l’hotel. Uns 30 minuts de glòria per poder observar i degustar aquests moments d’història apassionant en un punt tan especial dins la ciutat. El Bernat, amb nosaltres, intentant seguir (amb certes repeticions) els detalls d’aquesta guerra (innecessària, injusta, com totes…).

Comencem la nostra experiència en un altre país! De camí de l’aeroport a l’hotel ens augura un país amb innumerables contrastos. Tot i entrar a la capital del país, Hanoi, preveiem que la nostra experiència per Vietnam serà explosiva pels nostres ulls. Motos carregades amb material divers o amb múltiples passatgers (3 o 4 en moltes ocasions), desordre en el trànsit, cables penjats per tot arreu, persones amb barret cònic i alguns carregats amb sacs penjats als extrems d’una barra travessera (típic d’imatges rurals d’Àsia), petits restaurants a peu de carretera amb gent assentada sobre petits escambells, cases deteriorades pel pas dels anys i per la contínua contaminació, soroll i més soroll, … “Old Quarter” de Hanoi (barri antic) és un exemple exponencial d’aquestes imatges tan intenses pels nostres ulls. Només sortir de l’estret i apretat Hotel que vam reservar a través d’una web asiàtica, veiem un autèntic espectacle visual i acústic amb un dinamisme difícil d’explicar. Una cursa contínua de motos, cotxes i gent, tots movent-se per uns carrers estrets, necessitats d’espai i corrent amunt i avall sense cap tipus d’organització. Les motos aparcades sobre l’estreta vorera obstaculitzen contínuament el pas dels vianants, provocant que ens convertim en un animal més en aquesta selva d’asfalt. Botigues amb productes de marca de tares per tot arreu, restaurants i tasques de tot tipus, multiples agències de turisme competint entre elles anunciant els mateixos circuits turístics, … Sortint ja cap al sud del Old Quartier, un immens llac oxigena aquesta caòtica i atractiva part de la ciutat de Hanoi. Carrers ja més amples, amb barris de tot tipus, dels quals també podem destacar el seu French Quarter (barri francès), amb edificis senyorials d’estil neoclàssic que recorden a la imponent París. El pas dels Francesos a Vietnam, creant la coneguda Indoxina, queda marcada en aquest barri, en algunes catedrals i en la immersió de la religió catòlica. Ens llevem novament a Hanoi per disfrutar d’un dia més d’aquesta viva ciutat, “Good morning Vietnam”, només a 1 dia de l’esperada visita dels avis de Sant Joan de Vilatorrada!!!