Nit plàcida i tranquil·la en un bungalow preciós sobre el Mekong. Durant la nit, el silenci només es trencava pel soroll d’algun animaló passant per la coberta del bungalow o per la presència d’algun gall soprà. Una calma que també ens ha acompanyat durant tot un dia radiant i espectacular. A primera hora, la boira s’aixecava i s’evaporava entre les accidentades muntanyes mentres començàvem a esmorzar amb l’Abril. L’àpat més imprescindible durant el nostre viatge, la primera font d’energia per encarar dia rera dia més i més experiències i vivències. La primera trobada familiar per donar el bon dia al nou dia. Ous ferrats, pa de baguette amb melmelada i mantega, amanida de fruites, el coffee estimat! i tot això acompanyats per les sombres tímides d’uns penya-segats abruptes i ferotges provocades per un sol tímid intentant sobresortir per sobre d’uns núvols matinals sobre les humides valls del Nord de Laos. El petit gran Bernat aprofita la immensa quietud per fer una de les dormides llargues sobre el còmode i grandiós llit blanc, el nou altar del Mekong. Nosaltres el veiem mentre esmorzem deixant les cortines i la porta oberta del nostre bungalow.El matí es va enfilant i la calor dels potents rajos de sol comencen a fer-se protagonistes en un entorn digne de pel·lícula. Després d’esmorzar tots 4, fan falta menys de dos minuts per posar-nos els banyadors i baixar de pet cap al voral del riu i passar un dia jugant en una platgeta del Mekong. La càmara de fotos apunt per fotografiar imatges de les que un desitja trobar-se en viatges d’aquest tipus, i els nostres ulls apunt per tancar-los i gravar aquest moments tan especials…Segur que algun dia direm :» recordeu aquell dia a la platgeta del riu Mekong?» i la nostra ment volarà cap aquí de nou amb nostàlgia…

Centenars de papallones blanques perseguint-se donant voltes per la platgeta, l’Abril corrent darrera d’elles; plats, olles i culleres de joguina plens de sorra simulant una creperia o una «bakery»; alguna de les barquetes laosianes allargades passant lentament pel centre del caudelós riu asiàtic; corregudes de «pilla-pilla» perseguint unes passes alegres i ràpides de 4 cames petitones, joves i enèrgiques amb ganes d’explorar món; un castell de sorra amb una muralla digne de l’imperi Khmer; alguna tombadeta relaxada sobre una de les barques amarrades davant nostre…una escultura amb pals de fusta creada per un jove artista santpedorenc; rialles amb cares de complicitat tot observant dos «muniatos» jugant i compenetrant-se com mai en el nostre sisè mes de viatge; boques obertes observant l’imponent entorn; …Granotes, sargantanes, grills, galls, ocells, … tampoc sé distingir el so de molts animals però aquests van sonant esporàdicament mentres els nens comencen a adormir-se després d’un sopar en un restaurant indi del poble. La gana els ha fet obrir les boques com mai per engollir unes croquetes carregades d’espècies. Un altre cop un plaer gastronòmic amb algun Masala i algun garlic nan i cheese nan «tremendu». Unes llums d’exterior d’ambient fan entreveure la vegetació que envolta la terrasseta del nostre bungalow, unes canyes altes de bambú, alguna palmera, arbres i una zona ajardinada amb encant. Per sort, un grup de xinesos cridaners i solterons han preferit un altre allotjament (segurament equipats amb televisors d’alt volum i més propers a zones de bars per emborratxar-se ràpidament), i ens han permès mantenir aquesta nit i probablement tot demà, el casolà resort pràcticament per nosaltres 4 solets, quin paradís!

Luang Prabang ens ha donat un parell de dies de joies arquitectòniques colonials enmig d’un entorn verd i natural. Els trasllats en bus acumulats de les darreres setmanes ens fan reestudiar la nostra ruta inicial, valorant totes les possibles alternatives. De totes maneres les ganes de seguir descobrint la part més rural del nord de Laos i l’alt cost dels bitllets d’avió amb origen laosià ens fan tirar cap amunt sense pensar-nos-ho dues vegades. Finalment escollim fer el trajecte entre Luang Prabang i Nong Khiaw amb barca. El trajecte d’avui ha sigut preciós, navegant pel riu Mekong amunt buscant un entorn encara més rural i amb la pau que caracteritza aquesta zona del sud-est asiàtic. Un trajecte tranquil i entrenyable que s’ha acabat allargant bastant més del què esperàvem. Gairebé 8 hores seguides (amb l’excepció d’una pausa fisiològica necessària de 15 minuts per ser generosos) sobre una embarcació petita amb un espai reduidíssim per tots 4. Un recorregut on els nens no han rondinat ni un moment i han sabut compartir un racó minúscul de barqueta durant tota una llarga estona. El seu comportament en els transfers està sent realment admirable i estem molt contents de la seva adaptació.S’han acostumat a les tirades llargues i a les sessions maratonianes de transport. La seva recompensa es troba sobretot amb els jocs que fem per distreure el trajecte, amb les converses en família i els mil i un petons i abraçades que reben de nosaltres contantment! La seva adaptació a nous entorns és rapidíssima i envejable.Entenen el canvi continu d’ambients, els nous allotjaments, els nous paisatges, temperatures (aquí dalt amb més fresqueta), les noves cares, i el més important, en gaudeixen i es passegen pels llocs comunicant-se amb la gent com si estéssin per Callus. S’adapten als nous espais amb una naturalitat i tendresa al·lucinant.Bravo Bernat i Abril!! És preciós compartir tantes estones junts en entorns nous per descobrir i gaudir en família. Sou uns grans viatgers!!! Un cop arribats en aquesta petita localitat del nord est de Laos, els dos petits matxos lloguem una bicicleta per anar a buscar una GuestHouse amb un cert valor afegit per tal de descansar i disfrutar de l’entorn durant un parell de dies (mentres les dues donzelles s’esperen en un bar prenent el seu cafè i refresc). Venint en barca ja havíem vist uns bungalows preciosos situats a la ribera del Mekong, enmig d’un entorn natural muntanyenc meravellós. Aquesta ha sigut clarament la nostra primera, i finalment única destinació en aquesta fàcil recerca d’allotjament. A un quilòmetre del centre d’aquest tranquil poble, entre palmeres i vegetació autòctona, enmig d’uns jardins cuidadíssims, amb vistes sobre un Mekong tranquil, pausat i òbviament menys contaminat que en el seu Delta, amb unes altes muntanyes accidentades vorejant-lo per cada banda, recordant valls tancades del Pirineu (com Andorra o Llavorsí) recordant els majestuosos Fiords noruegs, ens trobem amb una autèntica joia, aquest cop natural, això sí, enmig del sud-est asiàtic (amb els seus poblats, el seu menjar, la seva gent, la seva cultura i costums, …). Ara, mentres escric tranquil·lament les quatre línies del vespre, flipant com ningú, amb una birreta de més, en un dels llocs que m’apassionen. Entre muntanyes i estrelles, entre palmeres i quatre bungalows, amb suficient comoditat per veure, viure i conviure un entorn preciós i únic amb família. M’afanyo per tancar l’ordenador i tenir més foscor en aquesta radiant nit fresqueta i estrellada . Bona nit!!!

Un transfer llarg i muntanyenc separa Vang Vieng de Luang Prabang. Com un Port del Cantó durant més de 200 kilòmetres han fet que a les primeres de canvi un nen de 9 anys canadenc assegut al darrera del minibus tragués l’esmorzar i part del sopar del dia anterior… Els dos joves viatgers backpackers independents i intrèpits asseguts al davant de la furgoneta no han mogut ni una pestanya quan el pare del nen els hi ha demanat tímida i educadament si podien canviar-se i deixar seure el seu fill al davant. Ni una resposta, ni un moviment de cara, tots dos han seguit mirant cap al davant aconseguint mostrar una indiferència digna dels millors aventurers occidentals. Es repeteix la història de l’impassible, interessat i egoïsta turista davant qualsevol adversitat que li pugui alterar la seva qualitat de servei. Com no, la Karina i jo acabem cedint espai per deixar seure el nen a les files del davant on estem asseguts nosaltres, posant-nos l’Abril a la falda i deixant seure el nen per tal que no perdés part del pàncrees en algun dels molts revolts que encara quedaven. Uns revolts acompanyats amb pluja en certes zones de muntanya, fent la carretera perillosa en alguns trams. Finalment arribem a Luang Prabang, l’antiga capital de Laos, una de les joies arquitectòniques de la Indoxina francesa. Uns carrers plens de cases colonials centenàries de diferents tipologies i materials, convertits en un enclavament turístic de primer nivell amb tot tipus d’oferta d’allotjament, restauració i serveis adicionals. Una àmplia selecció per a totes les butxaques i per a tots els gustos. Un parèntesis dins d’un país molt rural. Cases imperials de maó amb les seves finestres amb porticons de colors sota les cornises, cases de fusta amb amb decoracions treballadíssimes, un antic hospital convertit en un hotel de luxe 5*GL, desenes i desenes de temples plens de vida religiosa amb els seus monjos, el riu Mekong vorejant una ciutat dinàmica, zones tranquil·les amb vivendes més bàsiques entre carrers plens de vegetació, estudiants religiosos amb les seves cridaneres túniques taronges, i una nena rosseta amb un somriure preciós tot passejant amb sabates de taló per Luang Prabang. L’imperialisme indoxinès influencia encara més la vestimenta senyorial de l’Abril mentres celebra el seu Aniversari. Per molts i molts anys Abril!!!! 4 anyets o anyassos per una nena que és l’explosió d’alegria personificada, una extroversió contínua amb saltironets, una innocència plena de continus somriures, amb una multiexpressió facial increïble, una preciositat que no para de sorprendre’t,una carona dolça i divertida, amb una pell fina i tendra,una nena atrevida i enjugassada, amb uns ulls rodons i plens d’il·lusió i de ganes d’aprendre i de ser estimanda, així és com descriuria a la nostra filla Abril. Quan ets pare els nens et fan gran a dos nivells: un primer per l’extra de paciència necessària mentres intentes educar-los amb uns valors i un respecte que part de la societat va perdent cada vegada més. I un segon nivell perquè t’omplen i et fan créixer com a persona ensenyant-te una visió diferent de la vida, gràcies a la seva personalitat no contaminada per les preocupacions de la societat adulta. L’Abril, igual que el Bernat, són reflexe del què fem, del què diem i de com ens comportem. Imiten els nostres moviments, accions, paraules, … Copien la nostra relació amb la gent i l’accentuen amb to infantil enjugassat. Per això, sempre i ara més que mai és important mantenir una relació extramadament cordial amb tota la gent que anem trobant al llarg del nostre viatge, multiplicant els «gràcies» i els «bons dies», donant importància a tot i a tothom a qui veiem, independentment del seu color, la seva feina, el seu físic…Respectar i valorar a tothom pel què és, i no pel què té. L’Abril és una nena que amb el seu caràcter obert i molt alegre no amaga el seu bon comportament,només trencat per les excepcions típiques marcades per l’edat, i el seu alt grau de responsabilitat. Tot acompanyat amb un amor desenfrenat cap a un germà d’un cor grandiós, uns jocs femenins amb una mare excepcional i preciosa, i un amor grandiós amb mil petons cap a un pare que li té el cor robat…