Al matí, just llevar-nos la Karina em demana que li llegeixi les quatre línies que vaig escriure la nit anterior, els nens escolten atens i l’Abril ens demana insistentment que posem a l’escrit que és molt bona nena, molt maca i que té tres anys, mentres riu per sota el nas. El Bernat, també volent tenir la seva quota de mercat ens sol·licita que quedi per escrit que té més força que les tortugues ninja. L’Abril novament, amb el «…i jo…», diu que té més força que el «Pinotxo». Al cap d’una estona decobrim que volia dir «Popeye», i d’aquí ja en fase de descontrol derivem cap als «3 porquets».Dia inoblidable a una de les illes més boniques de Malaysia. Aigua molt transparent amb tons blaus turqueses i verds claríssims, sorra blanca finíssima i palmeretes com a protagonista de la selva del fons. Aquestes illes són de les que recordes i recordes amb el cor obert, com les Maldives, les Illes Gruegues, la República Dominicana, les Phi Phi, Isla de Lobos de Fuerteventura, … Aquí l’aigua és claríssima, res a envejar novament de les nostres Balears, inclús d’algunes cales de la nostra Costa Brava. Aquí no me’n puc estar de tirar-me a l’aigua amb unes ulleres de nadar i passar-me estona i estona mirant els peixos, les roques, les algues, i com no els múltiples eriçons que hi ha pel mig de les roques. M’encanta submergir-me fins al fons i girar 360º per observar tot el què m’envolta. Són moments de molta pau, d’una immensitat increïble que et penetra dins del cos i t’omple de sensacions i de vida. L’amplitud de visió és molt llarga i et permet nedar i moure’t per dins tranquil i relaxadament, podent disfrutar de cadascun dels moments. A vegades, baixo fins arribar al fons i m’encanta observar la part de dalt de l’aigua, formant una capa de metres i metres d’un blau més claret amb onades que delimita la barrera de l’oxigen. Al matí, quan la marea estava totalment tranquil·la, hem fet gairebé 2 hores de Kayak, que ens ha permès arribar amb el Bernat fins a l’extrem nord de l’illa i veure per la part est, un paisatge completament ferotge amb penya-segats enormes, donant encara més força i un toc més salvatge a l’entorn on ens trobem. El Bernat, com un campió, i amb el seu trainning de Roda de Barà, ha col·laborat totalment amb l’aventura, i ara ja sí, participa i de valent en la majoria d’activitats que anem fent. Els nens de 5 anys són esponges, tant a nivell mental com físic. La seva coordinació en el moviment del rem ha sigut de mèrit. Bravo Bernat!!! Viure aquestes sensacions, aquests paissatges, aquestes platges, aquesta selva frondosa d’una illa enmig del mar de Malaysia, i amb la companyia del teu «peque» de 5 anys… fa de tot plegat un dia difícil d’oblidar. Una colla d’uns 20 malais han decidit venir a passar el diumenge a l’illa i disfrutar conjuntament d’un dia assolellat al costat del mar. Tots vestits de dalt a baix dins i fora de l’aigua, com la majoria de malais musulmans del país. Just al costat, la Karina i l’Abril juguen a perruqueres dins de l’aigua turquesa.

Aquestes 5 nits a Cherating ens han donat per molt. Passejos amb barca pels rius de la selva, veure com ponen els ous les tortugues a la nit a la platja, banys a la piscina i baixades pel tobogan, «fireflyes» a la nit pel riu (insectes voladors de llum que surten al voltant del riu), visita a una escola de primària del poble… Sobre les fireflyes, hem fet una sortida en barqueta per la nit amb un guia amb lot vermell apassionat per aquests éssers petits voladors que tot fent llums amb el lot ha fet que les fireflyes es posessin a sobre nostre durant la passejada, inclús entre els cabells de l’Abril i del Bernat. Per altra banda, la visita a l’escola ha sigut molt interessant. Ja només pujar al cotxe de la «Mimi» (professora de l’escola i xef del seu restaurant-marisqueria que ens va convidar a visitar el seu centre escolar) ens va dir de seguida que la seva escola és pública i musulmana, pel què no podíem donar la mà a cap professor del sexe contrari. La visita ha sigut molt interessant i l’Abril i Bernat han seguit una estoneta les classes i han pintat un dibuix. Altres temes que ens ha comentat durant la xerrada: A Thailandia hi ha massa llibertats, si t’agafen a Malaysia amb droga (no vam especificar la quantitat de grms.) et poden penjar, normalment els nens tenen uns 5 o 6 germans. El nou edifici de l’escola, que té la mateixa estructura que la majoria d’escoles del país, és modern, inclús més que l’escola dels nostres fills. Malaysia està invertint amb educació i això és nota. Inclús la filla de la «Mimi» ha rebut una beca per anar a estudiar la carrera a Nova Zelanda (això sí, per la diferència de moneda i per l’alt nivell de vida del país, només pot tornar a casa seva a veure la família una vegada a l’any). Malaysia és un país amb un bon present i sembla que amb molt bones perspectives de futur. La diferència monetària entre Europa i Malaysia els fa difícil poder venir al vell continent, encara que molts d’ells ja surten cap a altres països d’Àsia, i els empresaris ja per diferents llocs del món. El consum intern del país es veu molt actiu i el ritme de vida bastant elevat i extès per tota la societat, encara que en molts aspectes continuen estant per sota de l’estàndard de qualitat europeu. Per exemple, el nivell d’hotels que escollim són d’una categoria bàsica-mitja per poder-nos ajustar al pressupost diari que tenim. Pagant més, hi ha instal·lacions molt més bones i en les grans ciutats per suposat que luxoses. Avui hem agafat un bus direcció al nou destí, Marang, poble pesquer proper a Kuala Terenganu. Com que ara no tenim res reservat enlloc, just a 20 minuts d’arribar li he comentat a la Karina de seguir tirant més amunt i avançar camí cap al port que ens ha de portar a les illes de Perhentian però al final hem decidit parar. Els nens estirats per aquí i per allà dins l’autobús, després d’haver dinat en una parada pel camí. Els dos peques juguen moltíssim ara,cada vegada tenen més compenetració entre ells. Quan tria el joc el Bernat, predominen els policies i lladres, els fórmula 1, els avions o trens. Altres moments, ja més tranquils juguen més a papes i mames, a pintar o a restaurants. És molt bonic. A vegades es volen gravar vídeos mentres fan espectacles… L’Abril, tot seguint el Bernat es fa gran i gran. Moltes vegades no sembla que tingui 3 anys, excepte quan diem alguna cosa maca de qualsevol persona, i automàticament ens crida l’atenció tot dient «… i jo?». Em va fer molta gràcia, una explicació de l’Abril sobre el seu dibuix d’un camp de futbol a dalt d’una cadira en un bar mentres preníem un refresc. Les seves oratives són espectaculars. Quina xerraire està feta! Mentrestant el Bernat jugava amb el gat de la casa, agafant-lo per les potes del davant i fent-lo caminar només per les dues del darrera. «Carcajada» del Bernat d’aquelles llargues i profundes que es tronxa, mentres el gat feia cara de circumstàncies… Finalment, Marang és la nova destinació escollida i el bus ens deixa a la carretera principal. Al veure 4 botigues obertes, decideixo fer un sprint al punt de venda de bitllets per treure els tiquets per 2 dies més tard cap a Terenganu (sense èxit perquè els busos cap a la capital de la província no tenen horari i s’agafen quan passen – la noia d’atenció al client també desconeixia la freqüència) o intentar trobar un caixer per treure diners (també sense èxit ja que els dos que trobo són per targetes nacionals) mentres m’esperen tots 3 a la parada menjant crispetes. Caminada popular amb motxil·les grans al darrera i les petites penjades pel davant, cotxet amb l’Abril (en aquests casos concrets encara va bé) i el Bernat com a líder de l’expedició. Finalment, després de veure algun hotel sense convenciment, decidim anar directament al jetty (port) i veure les alternatives que ens dóna l’illa més propera que hem llegit que està només a 20 minuts amb ferry. El darrer ferry surt al cap de 5 minuts i aconseguim veure unes fotos d’un allotjament bàsic però aparentment confortable que ens convenç i també de preu, pero només després de tenir la confirmació del noi de l’agència a les dues preguntes que són ara sagrades per nosaltres :»Segur que no hi ha escarbats a dins?», «Està ben tancada la cabanya?» i acceptar-nos el pagament amb euros ja que no disposàvem gairebé de cash en Ringgits. Només pujar a la barca, l’ajudant de tripulació ens recomana entrar a dins per la força de les onades de la tarda. «No home, no!» «Nosaltres ja estem acostumats a agafar barques» li responem, i l’home posa cara de no veure-ho massa clar». 2 minuts més tard hem acabat amb el Bernat baixant de cul pel terra del ferry fins arribar a l’interior de la cabina, l’Abril amb la jaqueta salvavides posat, amb cara de poker i als meus braços subjectant-la fort al mig de la barca i la Karina agafant-se com pot per la barca i amb la seva cara de circumstàncies, i un dels tripulants del ferry tot dret rient mentres l’aparell anava d’una cantó a l’altre de forma força violenta. Ara entenem per què ens deien d’anar a dins la cabina. L’arribada, ja amb la marea més tranquil·la, ens descobreix una illa petita, amb uns pocs resorts, amb aigua transparent, molta vegetació (amb algunes palmeretes) i sorra blanca. Ens posem ràpid el banyador, després de verificar el correcte estat del bàsic bungalow (més que suficient i així ens treiem l’espineta), i anem directes a la platja, que per cert no té ni meduses ni «sandflyes» (les putes mosquetes petites que ens van «acribillar» l’esquena). Per fi, platgeta guapíssima amb bany tranquil.El Bernat i jo decidim fer una mica d’snorkeling (veient alguns peixos) mentres la Karina prefereix aixafar un eriçó de mar tot nedant amb l’Abril al coll. Moment un pèl tens, ja que ningú sabia què havíem de fer amb les punxes de l’eriçó… Mai ens havia passat. Li preguntem al noi de manteniment i al cap de 2 minuts se’ns presenta amb un tub de canonada d aigua trencat i unes tenalles. Vaja… A veure… Les tenalles crec que són un pèl grans per treure les punxes i el tub tampoc li acabo de veure la seva aplicació (a no ser que li vulgui fer el buit…). Tot rient, amb seguretat, i amb algun toc d’humor li comença a fer cops de tub-canonada al peu de la meva dona sense parar. Cops suaus però continus, mentres el seu company aguanta mitja lima per desinfectar. Tècnica malaya infalible, mentres el Bernat i jo ens partim de riure al veure que la Karina tambe riu. L’Abril, present des del primer moment de la trepitxada al petit animal marí «cabró a no poder més», es mostra molt serena i tranquil·la al costat de la seva mama observant-li el peu en tot moment. La Karina, es va sobreposar perfectament a la situació tensa inicial i va acabar sent la protagonista còmica de la pel·lícula tot rient mentre el noi li «clavava cops de canonada al peu».Ara, apunt de dormir, l’Abril està estirada fent veure que llegeix la guia explicant un conte de princeses que aparentment no té fi; princeses, castells, princeps, algun drac, més princeses, vestits, …

Només portem dos dies a Cherating i l’èxit de la parada més llarga de la nostra estada a Malaysia Península està més que garantida. Ahir vam fer un passeig amb barqueta pels rius de la selva i només vam veure 3 serps (una de verinosa penjada en un arbre a menys de dos metres de la nostra barca), uns 10 monos, un abellam del tamany d’una pilota de platja, 2 crancs de riu enormes i un lizard. Va ser una passejada molt tranquil·la només per nosaltres 4 durant una hora i mitja.Els nens estaven molt emocionats tant pel fet d’anar amb barca (no és nou ni molt menys per ells, però els encanta sempre que hi anem) i pel fet de passar per rius i rierols estrets plens de vegetació, on les arrels dels arbres sobresurten de la terra i de l’aigua amb una força salvatge. Tot i la calor, el fet de passar per llocs tan estrets ens permetia estar molta estona a l’ombra, i ajudava a que els nens seguissin disfrutant de valent. L’Abril imitant tota iniciativa que inventava el Bernat, com simular que portava la barca amb unes branques tocant l’aigua, o bé posant-se al capdavant de tot per poder observar de primera mà tota la fauna que ens envoltava.Podia recordar una mica el passeig inolvidable i d’un relax inigualable de Kerala (al sudoest de la Índia), encara que molt més la nostra experiència a l’Amazones. En algun moment vaig pensar que les serps les havien posat allà mortes fins que la llarga verinosa de color negra amb ratlles grogues que vam veure més aprop, just a sobre nostre, es va moure una mica. El que portava la barca ens va tranquil·litzar dient que les picades no eren mortals. Realment flipant, poc ens ho pensàvem abans de pujar-hi de disfrutar d’aquest safari de selva. Avui hem seguit amb una altre experiència totalment nova per nosaltres. La de les tortugues. A les 21:00h hem marxat del poble amb un cotxe durant uns 20 minuts per anar a una platja verge on suposadament havien de venir a pondre ous alguns dels molts exemplars que encara hi ha en aquesta zona. Doncs hem tingut l’oportunitat, després de caminar amb lluna plena durant 1km. per unes platges precioses entre roques immenses, de veure dos tortugues gegants ponent els ous de les seves futures cries. El Bernat i l’Abril han al·lucinat, primer pel tamany de la tortuga, també pel fet de poder veure com estava ponent els ous, i per posteriorment deixar en llibertat unes cries que havien nascut feia tot just 2 hores. Hi ha hagut dos moments molt entrenyables. El primer quan la tortuga mare ha abandonat els seus 79 ous dins del forat que ha excavat per poder-los protegir d’altres animals, com ara els monos, pendents tot observant des dels arbres amb ganes de baixar a la sorra, agafar els ous i fer-se una truita. La tortuga a poc a poc ha tornat cap al mar, cap a casa seva. Per favor, us podeu imaginar que casa vostra sigui el fons del mar? És immens… La mare se’n va per l’horitzó i abandona als seus futurs fillets. No tornarà mai més per comprovar si finalment han nascut o no… Senzillament, se’n va. A més, anirà venint a la costa en periodes de 10 dies en 10 dies, durant 10 cops, per arribar als seus 1000 ous anuals. Increïble… El segon moment especial, quan el Bernat i l’Abril han agafat cadascú una tortugueta petita per deixar-la en llibertat a dins del mar. Aquestes tortuguetes no tenen gairebé cap possibilitat de sobreviure, només 1 entre 1000, i tot dient-les adéu, ens preguntàvem si una de les dues seria la que vindria d’aquí 20 anys a la mateixa costa per intentar obrir una nova generació. L’experiència sobrepassa qualsevol expectativa que ens havíem pogut fer. Hem vist tortugues verdes grandioses en estat totalment natural, hem vist com ponien els ous un a un, inclús l’hem pogut tocar en un moment quan marxava cap al mar, i a més, ajudem amb la nostra quota de la visita, a que uns especialistes guardin els ous fins a convertir-se en cries, i intentar que així, 1 de cada 1000 pugui viure, mantenint així l’espècie i a la vegada la cadena alimentària del fons marí.Avui tot preguntant en un restaurant per si podíem dinar, hem coincidit amb una professora que ja ens ha convidat a anar a visitar l’escola demà o demà passat amb ella. Potser demà passat perquè els peques avui han anat a dormir a les 00:30. La gent és molt agradable. Molt. Per cert, parlant de menjar, aquí a Malaysia no es menja amb pals. Es menja amb les mans (musulmans) o amb forquilles i culleres (els ganivets ja són més difícils de trobar, no sé perquè…) gairebé sempre amb la companyia de gats respectuosos que sense enfilar-se mai a la taula esperen que algun començal els deixi algun obsequi. Tot el menjar és molt econòmic a excepció, entre altres, de la llet. Un litre de llet gairebé val 2 euros. No en veuen gaire els habitants de Malaysia… de fet no n’hi ha a tots els supers. Això sí, rentar la roba és baratíssim, uns 0,80 euros/kg. En aquest cas la bossa que he portat ja pesava uns 3 kgs. Ara a la 01:00, la Karina acaba d’entrar després de consultar alguns e-mails tot tenint a les dues baldufetes dormint ben planes al llit de la nostra habitació. Acabem de sentir un soroll bastant fort, com d’una granota o potser d’un grill. Després de repetir-se en vàries ocasions no tenim gens clar què i a on és. Suposo que està a dins de casa. Indagant hem anat cap a darrera de les cortinetes de la finestra que dóna a la pica de la kitchenette. Bé!! eren dues sargantanes (bastant grans per cert), però aquest cop només sargantanes. L’hotel està realment molt bé (sobretot per la piscina amb tubogan), i la negociació final ens ha ajudat a anar cada dia amb un budget total pels 4 d’uns 80 a 90 euros (hotel amb habitació quadruple, menjar, transport i activitats). Collons com canten aquestes sargantanes tu!!! no sabia que li donguessin al flamenco!!! Ara em falta veure les que ballen!!! Com deia l’hotel està molt bé i ens surt per uns 27 euros la nit, tot i això, el WC perd aigua, no hem tingut fins avui aigua calenta i tenim alguna visita esporàdica de formiguetes i de sargantanes (això ja no és res però… a més les sargantanes es mengen els mosquits). I per cert, vam perdre l’aposta perquè ens vam poder banyar a la piscina just l’endemà a la tarda, la piscina amb el tobogan és genials pels nens i per tots!